3-2 Per què fan més il.lusió les victòries tan suades?

1. Patró de resultat idèntic al Calderón. Guanyar 3 a 2, remuntant dues vegades i encaixant gols tontos.
2. Patró de gol psicològic idèntic al partit de l’Espanyol. Arribar al descans amb l’1 a 1 marcat, ha estat vital per la moral pròpia i, sobretot, per la del rival.
3. Messi ha fet el tercer, ha intervingut en el segon i, en el primer, semblava un base de bàsquet esperant els últims segons per fer la jugada decisiva sense posar-se nerviós. Passada per Rafinha, refús d’Asenjo i gol de Neymar sobre la botzina.
4. Neymar, amb el gol, s’ha rescabalat de la pèrdua absurda que, novament, ens ha costat el 0 a 1.
5. Piqué, amb la pífia del 1 a 2, ha esguerrat un partit impecable. Una cagada així, a principi de temporada, li hauria costat una bronca. Avui, ni un retret. Les puntades de peu al pal que ha donat ell era el senyal que es maleïa els ossos.
6. Gio dos Santos, per cert, el contraatac de l’1 a 2 l’ha fet de meravella.
7. Luis Enrique diu que Luis Suárez “está muy cerca” de marcar gol. Aquest és el problema. A cada partit, muy cerca, però fora…
8. Jordi Alba, amb la quantitat de vegades que arriba a l’àrea rival amb aventatge, hauria de fer alguna centrada aprofitable. Potser el manual que vam escriure per Zenden li serviria.
9. Rafinha, un crackk. Si tingués deu partits seguits, ja no es mouria del mig del camp del Barça.
10. A Madrid, en dues ocasions, s’han fet il.lusions. Es pensaven que quedàvem despenjats de la Lliga. Doncs no. Encara no.