0-2 Deu motius culers per anar a dormir satisfets

1. Segon partit consecutiu, en quatre dies, que no ens recordem de Messi durant el partit. (Però recollons com l’enyorem).
2. La victòria de Borisov -a diferència de la bogeria contra el Rayo- s’ha aconesguit a la manera del Barça, amb control total i convertint un partit de Champions en un taquigol.
3. No només hem deixat la porteria a zero, sinó que Ter Stegen només ha hagut d’intervenir en un xut fàcil al 74 i no hem concedit cap còrner.
4. Neymar, avui en versió màgica a l’ú contra ú, regat i assistències, ha tornat a guanyar el partit. Està treient la seva millor versió quan més se’l necessitava.
5. Ja era hora que marqués algú que no fos del trident: dos de Rakitic.
6. Ja era hora que marquéssim de fora l’àrea (no ho fèiem des del xut de falta de Neymar al Calderón, que encara feia molta calor).
7. Ja era hora que Alves ens demostrés que no va ser un error renovar-lo. Avui, a la primera part, els seus millors 45 minuts de la temporada.
8. Ja era hora que Mascherano jugués de migcentre amb la solvència que ho fa de central.
9. Ja era hora, i gran notícia, que Busquets hagi jugat el seu millor partit d’interior des que el posen en aquesta situació.
10. Luis Suárez, una nit més, es perd en protestes, en regalar parets als rivals i a demanar disculpes als companys. Els gols? Se’ls guarda per quan més els necessitem. És la virtut del killer.