En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
A vuitens de la Champions amb el tanga de Lillo
Les estadístiques deien que feia un any que no guanyàvem un partit de Champions a fora, que mai no havíem guanyat al Panatinaikos a fora i que ni tan sols mai no li havíem marcat un gol. Però les estadístiques, com bé diu Lillo, són com el tanga, que ho ensenyen tot però amaguen el més interessant.
Piqué, a diferència de Sergio Ramos i Xabi Alonso, no s’ha fet expulsar per passar net de targetes a vuitens de final. Guardiola 1- Mourinho 0.
Piqué, per cert, ha començat el partit despistadot. Potser tenia el cap al Palau Sant Jordi. I no pel miting de demà del PSC, sinó pel concert d’avui de la Shakira. Waka-waka.
A la final d’Atenes del 94 vam tenir un Busquets a la banqueta i potser ens hauria anat bé al camp. Avui teníem un altre Busquets a la banqueta i no ens ha calgut fer-lo servir. Mascherano, per cert, cada dia més integrat al joc col.lectiu.
Adriano, gran partit de lateral esquerre. Tant ofensivament com defensivament, millor que Maxwell. Aquest té dues cames, xuta bé de rosca i quan arriba a l’àrea no sembla que trepitji raïm. Sap aixecar el cap i regalar el gol, com avui en la passada de la mort a Messi.
Comentari impertinent: el Barça n’ha fet tres més i Villa tampoc no ha marcat. Decididament, se’ls està guardant per dilluns. Que ningú no ho dubti.
El Jimmy Jump grec que ha saltat al camp és més maleducat que el nostre.
Des del 4 a 0 del Milan no he tornat mai més a Atenes. Avui, però, em tornaré a mirar les fotos del Partenon.
I a sobre, dimecres rodó, avui, tres anys després, hem aconseguit guanyar un partit de Lliga d’handbol al Ciudad Real.