En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-1 La nit que el Camp Nou ha xiulat Suárez tres cops
Guanyar era basic i s’ha guanyat. Però generar tan poques ocasions a casa, és preocupant.
Quan al minut 17.14 cantes Independència amb 2-0 al marcador, fins i tot Itaca es veu més a prop. A la segona part, estàvem tan espantats, que fins i tot ens hem oblidat de cantar res al 17.14.
Quan ha entrat De Jong i Ansu, hem vist el millor Barça. De nou, quan Valverde fa coincidir De Jong, Arthur i Busquets són els millors moments de la temporada.
Després de la derrota de Granada, en un altre temps, les jugadors haurien estat xiulats en sortir a fer l’escalfament i en saltar al camp. Avui, gran ovació. Com ha canviat l’ofició. I el Barça. Irreconeixible.
En canvi, avui el Camp Nou, tip de la inoperància de Suárez, l’ha xiulat al minut 4 de la segona part, al minut 30 de la segona part i al 32, quan Valverde l’ha tret del camp. Aleshores, per reacció, la majoria l’ha aplaudit.
La pífia de Ter Stegen no ens ha penalitzat amb punts. Un xut de Cazorla, de tan lluny, tan previsible, pel mig de la porteria… No calia ni saltar. Només posar les dues mans. Al minut 44, quan se t’ha lesionat Messi i quan l’equip s’ha parat, tenia números de ser un gol psicològic. Gairebé un gol psiquiátrico.
Avui, a la segona. part, ens han salvat Piqué i Lenglet que han tapat tots els xuts rivals.
Junior, després de la pífia de Granada, i del canvi al descans de l’altre dia, es podía enfonsar. I ha jugat raonablament bé, amb personalitat, contra l’extrem més ràpid de primera.
Dembélé d’entrada ho ha fet tot bé. Quan ha començat a pensar, ho ha fet tot malament.
Ansu Fati. Quantes alegries ens ha donat en 15 minuts.