En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-3 Xavi sap guanyar, Unai no sap perdre
Primera victoria del Barça fora de casa a la Lliga. Com ha dit Xavi al final “podia haver passat de tot”. Sí, sobretot perdre, amb uns altres vint minuts finals pèssims, com a Vigo, com contra l’Espanyol i el Benfica.
Però Xavi, amb més que sort i més que errors arbitrals i del VAR contra l’Espanyol i avi, porta 6 de 6 a la Lliga.
Amb tot, això de posar Eric de fals lateral que mai no ha estat al lateral, ha estat un malson. Abde havia de carrer 100 metres, per ser l’atacant més amunt i ser l’últim defensa fins la linia de fons. Absurd.
Amb tot, Abde, que era el millor del Barça ha estat incomprensiblement substituit.
Per sort, Pedraza, que era el miller del Villarreal ha estat incomprensiblement substituit per Emery.
I la gran sort: Estupiñán, el substitut de Pedraza, ha fet la pífia que ha Hermès l’1-2 de Memphis.
Memphis, en la tradició de grans davanters del Barça, ha cagat la que era molt fácil (a la primera) i ha marcar el difícil (a la segona).
Mingueza. Again.
La entrada de Parejo a Busquets, al minut 1, no ha estat ni groga. Si hagués estat al minut 58, el VAR hauria expulsat Parejo. Hem vist moltes vermelles.
A Cadis, l’any passat, de fora de banda a favor, gol en contra. Avui, de fora de banda a favor, gol en contra. Eric, Busi, Piqué i Mingueza, retratas en una mateixa jugada estupida.
Emery. Al final no li ha donat la mà a Xavi. Al final s’ha queixat de dos penals i de l’àrbitre. Igual que la nit que li vam fotre el 6-1 amb el PSG al Camp Nou.