En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-2 Dembélé és cada vegada més esquerrà
A vuitens de final… A la Copa del Rei, sí.
Si Ter Stegen tenia una temporada fluixa sota pals, després de veure Neto el Marc-André ens sembla Yaschine.
Sensacional veure la bronca d’Alba a Riqui per no sortir a tapar la centrada del gol del Linares. Com si no fos cosa seva, tapar al centrador.
Sensacional veure Busquets ajupit cordant-li les botes d’Araujo. Hauria de ser al revés… (Però Araujo tenia dolor a la mà, ja ho sé).
Dembélé, arribar i moldre. Això sí… En hem passat quatre anys dient que tan xutava amb la dreta com l’esquerra, que tenia les dues cames igual de bones. De moment, en aquesta cinquena temporada, des que ha tornat de la lesió, regateja, controla, condueix i xuta sobretot amb l’esquerre. Alguna cosa ha canviat.
De debò, haurà tornarà Memphis i jugarà en el lloc de Jutglà? O d’Abde?
Jutglà no només es mou bé a l’àrea per rematar sinó que descarrega d’esquena amb precisió, pressiona 90 minuts i el gol que ha marcat és d’extrem de categoria.
L’entesa Busquets-Nico va a més i, junts, són una passada. Busquets juga igual de motivat en un camp de segona B que un clàssic al Bernabéu.
Ha redebutat Alves. Han passat els anys. Però entre ell i Dest, entre ell i Mingueza… No hi ha color.