En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-3 Déjà-vu cruel i tortura previsible
Dos anys sense Messi, dos anys que no s’arriba a vuitens de final. La Messidependència era això. Post festum, pestum.
El problema no és haver perdut avui. És haver sumat 1 punt contra l’Inter.
Era absurd que els jugadors del Barça es torturessin a mirar junts l’Inter-Viktoria. Estava cantat que només sortirien al camp deprimits.
Amb 8 fitxatges, tornem a ser on érem a Europa. A la segona divisió. La diferència és que aquest any guanyarem la Lliga.
Que el Bayern ens guanyaria a l’espai, per velocitat i per intensitat, estava cantat. Cruel déjà-vu. La tortura previsible amb els mateixos de sempre.
El que sembla imperdonable és que, sense Neuer, el Barça no hagi fet ni un sol a xut a porta en 94 minuts.
Si Lewandowski no marca, el Barça punxa. La màxima continua.
A l’estiu, el Barça volia fitxar Mazraoui de lateral dret i va fitxar Bellerín. Avui els hem vist. L’un i l’altre.
Si ja no ens hi jugàvem res, havíem de pensar amb València i que avui juguessin Iñaki Peña, Piqué, Pablo Torre i companyia. Desgastar als de sempre, absurd.
Qui voleu ara que guanyi la Champions. El PSG (per Messi), el City (pel Pep) o el Bruges (pel Jutglà)?