En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-1 Tres punts d’or… malgrat les 8 grogues, 1 vermella i 1 penal que no era
Hem guanyat un partit important de Champions, fora de casa, contra el millor rival del grup, en un estadi que serà seu del Mundial 2030… I tampoc estem contents?
Li demanàvem a Xavi que no encaixéssim tants gols. Portem dos partits amb la porteria a zero. A veure quan triguem a criticar que tornem a guanyar només per 1-0?
Koundé a la primera part ha estat nefast. Ha provocat la groga de Cancelo, ha regalat una ocasió a Eustaquio i ha comès un “penaltet” que no han vist… Però a la segona part ha salvat una pilota impossible, on el més fàcil era cometre penal, i s’ha rescabalat amb escreix. Semblarà que ha fet un partidàs.
Lamine Yamal no és l’únic que s’ha cagat. Hem passat tota la segona part apretant el cul des del sofà de casa. Per solidaritat amb el crack.
Això sí… Que marxi del camp al minut 71 i no el substituim fins al 79… ens ho hem de fer mirar. Perquè jugant amb 10, ens han xiulat un penal en contra. El VAR ens ha salvat.
Per cert, Lamine Yamal fa coses amb la pilota molt per damunt dels seus companys.
Com m’agrada que Ferran Torres, entrant de la banqueta, estigui tan enxufat i tan segur d’ell mateix.
El dia que Joao Félix se’n vagi d’algú en un ú contra ú a la banda, pujo a Montserrat a peu. Si se’n va de dos, hi pujo de genolls.
Que tenim la plantilla molt curta, amb 19 jugadors, s’ha vist avui. Hem acabat amb Marcos Alonso d’extrem esquerra i Sergi Roberto de mig destorb per la dreta.