En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-1 Si Xavi sortís a jugar seria el millor migcampista
Detecto que les remuntades del Girona fan molta il·lusió a tothom, i les del Barça fan una mica de ràbia… a molts propis culers.
Avui s’ha xiulat a l’equip al minut 1, al minut 8, al minut 13, al minut 15, al minut 30 i al minut 45. Una bona manera d’animar l’equip quan més ho necessitava.
Podem fer molta literatura sobre un altre gol encaixat als 18 segons de partit. No cal donar-hi tantes voltes: una pèrdua indecent de Gündogan.
Per cert, Gündogan ha vist groga per pèrdua de temps. No és que perdi temps, és que desesperadament lent.
De fet, tot el Barça, a la primera part juga a un 10% de la velocitat que ho hauria de fer. Juguem com si fos un entrenament.
Igual que s’ha xiulat l’equip, s’ha aplaudit molt a Xavi, al minut 30, quan ha decidit posar Araujo de central per marcar Samu Omorodion, que ha ridicultzat Koundé repetidament.
Per cert, les dues que ha fallat tot sol Samu Omorodion a la primera part, davant de Ter Stegen, se’n recordarà tota la vida. D’aquí a vint anys se’n faran documentals, de “la noche que Samu perdonó al Barça”.
Jugar tan malament com al Reale Arena i com avui i guanyar 6 punts té molt mèrit. És la sort dels campions.
Xavi diu que la premsa crítica exageradament l’equip, i això tenalla molts jugadors joves. Certament, l’equip està millor que el Club i, en canvi, tothom muts i a la gàbia.
Si Xavi sortís a jugar, atès que fem aquest fútbol al ralentí, encara seria el millor del mig del camp.