En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-1 El Barça posa emoció per a la tornada
“Allenatore nuovo, vitoria sicura”. Doncs no. Un empat i gràcies pel Calzona. I un calzone pels 1.300 culers que han anat a Nàpols.
Marquen Lewandowski i Oshimen. Els golejadors, a les grans nits, apareixen.
La primera part ha estat un bany del Barça. A la segona, hi ha hagut més massatge. Però fot ràbia que Meret hagi salvat 5 gols i Ter Stegen s’hagi tirat a terra abans que Oshimen rematés en l’única ocasió napolitana.
Quan, per primera vegada a la vida, m’estava cagant en Pedri per les seves pèrdues… assistència de gol per sota les cames del defensa. Brutal.
L’àrbitre alemany, “casalingo”, per dir-ho en italià. La groga a De Jong, al minut 15, que no era ni falta, ens ha mediatitzat.
Xavi ha fet els canvis massa tard. A les cames fresques del Nàpols, fer el primer canvi al minut 80, ho hem pagat. Esclar que per veure com de malament ha entrat Raphinha, millor que continués Rapnhinha fins a l’extenuació.
Amb aquest nivell d’Araujo, el Bayern pagarà els 100 milions.
Què diríem de Cubarsí si, amb el seu cos de 17 anys acabats de fer, Oshimen se l’hagués rifat com ha fet amb un veterà d’Ondarroa com Iñigo Martínez.
El Nàpols, als primers vint minuts, era un flam. Un equip desfet i desorientat. I el públic xiulant. Sap greu no haver-ho aprofitat millor.
Abans, un 1-1 fora de casa era molt bo, pel gol marcat. Ara no és tan bo… Però potser millor així. Si haguéssim guanyat, hauríem sortit a Montjuïc a intentar que passés el temps i ens hauríem fet un embolic. Ara sabem què hem de fer: guanyar.