En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
4-0 El Barça tira més diagonals que el Pla Cerdà
Per fi hem sabut jugar contra un equip que pressiona molt, i molt amunt. Arriscar a darrera, ser pacient i oferir moltes diagonals a l’espai.
Quatre gols de contracop, a casa, potser no els havíem vist des del Trident amb Neymar, Suárez i Messi. Esclar que Montjuïc no és casa nostra.
Raphinha, autoexpulsat contra el Getafe a la primera part, volia revenja. I l’ha tingut. MVP merescut. Ha marcat el primer, ha donat la passada definitiva per Christensen pel segon i ha regalat l’assistència per De Jong al tercer.
Quin recital de sortida de pilota de Cubarsí. Amb 17 anys. I no només la sortida… Bravo. Per ell i per Xavi de donar-li l’eix central.
L’arrencada del migcentre Christensen a l’espai, la velocitat de l’sprint i la passada perfecte per Joao Félix, m’ha emocionat. Pell de gallina.
Dit això, millor Joao Fermín que no pas Joao Felix. El que aporta Fermín, atacant espais, guanyant duels, és un tipus que dona ales i encomana energia.
Oriol Romeu ha entrat perquè sabéssim que no era calb. Avui hem descobert que allò era rapat.
Per variar, amb 1-0, Ter Stegeng i el pal ens han salvat de l’empat a l’inici de la segona part.
Ilaix Moriba, de llarg, el millor del Getafe en el dia del debut. No entenc perquè el xiula l’afició del Barça.