En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-0 Una bona hòstia a la Catedral
El Barça tenia un triple objectiu: lluitar-li la Lliga al Madrid, posar-se segon superant al Girona i que l’Athletic no retallés distancies pels 4 llocs Champions. Només hem aconseguit l’últim. Sent realista, és un bon empat.
No encaixar a Bilbao i no patir a San Mamés és una novetat respecte als partits dels últims anys. A San Mamés només hi ha guanyat el Madrid, a la jornada. Qui es pensava que avui el Barça passaria per sobre del finalista de Copa.
La gran hòstia de la Catedral és perdre De Jong i Pedri per lesió. Allà on ens van caçar Schuster i Maradona, ara ens lesionem sols. El pitjor és que els perdrem per molts dies. I, sense ells, ja hem vist quanta grisalla al mig del camp.
Novament, vestit de blancs, punxades i desgràcies. Res de nou. Que cremin aquesta samarreta que no és la nostra.
Que hagin triat MVP al Joao Cancelo és de bojos. Més enllà del xutàs de gol de mig camp, la cama canviada ha estat un llast. Fins a sis vegades, per no centrar amb l’esquerra, hem perdut l’avantatge.
Es lesiona Pedri al 44, es reprèn el joc sense fer el canvi i sense donar instruccions als jugadors de com se situen. La bronca de Gündogan a la banqueta, sonada.
Fermín, de tantes coses que volia fer, avui s’ha preciciptat massa, en massa ocasions. Amb més calma, juga millor. Amb tot, Unai li ha aturat el 0-1 amb el peu.
Joao Félix, de tantes coses que volia fer, ha entrat fred i patasses a la gespa. Terrible.
Cap jugador no ha jugat malament, però tampoc ningú ha sobresortit individualment.