En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
A València hem guanyat la Lliga, hi tornarem per guanyar la Copa
Partidàs de debò. L’esforç que hem hagut de fer a la primera i a la segona volta per guanyar el València, ens demostra que sabem patir en els grans partits. Saber guanyar des del patiment és bàsic per continuar guanyant títols.
Messi, en la seva millor primera part en molt temps, ha fallat quatre gols dels que no falla mai. A la segona, una altra ocasió que ha xutat fora de manera poc comprensible. Sabíem, tots els culers, que en el remat menys clar acabaria fent el gol dels tres punts.
Li posaria un 10 a Messi, però s’ha tornat a guanyar una groga per protestar i està acumulant tantes targetes absurdes que veig a venir que, casualment, els àrbitres li ensenyeran la cinquena abans del partit del Bernabéu.
Adriano, titular avui al migdelcamp, novament esplèndid en l’arribada. No només pel retall i la passada en l’assistència de gol, ja a la primera part havia rematat més que ningú (3 ocasions) a la porteria rival.
Sergio Busquets, de central, també un crack. Sensacional tàndem amb Piqué.
Mascherano, de mig centre, ha fet 60 minuts esplèndids. El canvi ha desorientat l’equip, ha tret força al mig del camp i Pedro ha entrat massa fred i volent fer amb la pilota coses que no li pertoquen. Ja porta algunes setmanes fent una mica el borinot.
Villa NO ha hagut de NO celebrar cap gol. Guaita, un bon porter, n’hi ha tret dues de clares.
Abidal, en el seu retorn al lateral, ha estat bé en el tall i les cobertures però s’ha desconcentrat molt en la passada de construcció. Les millors jugades rivals han arribat per pèrdues fàcils seves.
La trampa d’Unay Emery de no regar el camp i tenir-lo tan sec per perjudicar el Barça no li ha sortit bé, però algun comitè hauria de multar qui és contrari al fair-play i al bon espectacle.
Algú confia en el Màlaga i en la venjança de Pellegrini? Jo, per una ocasió, sí.