En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-1 Un punt més, un partit menys
Si abans de començar la jornada, amb el Madrid i el Barça jugant a casa, ens haguessin dit que els avançaríem un punt més, hauríem firmat? Segur que sí.
Però sabent que el Madrid ha perdut a casa, contra el València, al minut del Sergio Ramos, avui hem fet llufa a Montjuïc… quan podíem deixar la Lliga pràcticament decidida. Consolem-nos. Hem guanyat un punt més i queda un partit menys.
El València no havia guanyat fora de casa en tota la Lliga. El Barça encara no havia empatat a casa. Es veia a venir que passaria. Però no calia que fos tot el mateix dia.
Li han donat el MVP a Gavi. Però li haurien de donar a Adrián, el porter que ha tret gols cantats de Lamine Yamal a la primera part i de Koundé a la segona. També la de Ferran, a la primera part, imperdonable. Avui, cap efectivitat.
Que Bartra hagi fet el partit de l’any, menjant-se Lewandowski i salvant un remat de Gavi que anava a gol, d’acord. Felicitats. Però que ens intenti marcar un gol des del mig del camp, lleig.
Avui, Lamine Yamal, el millor regatejador de les cinc grans lligues, i el màxim assistent de la Lliga, ha estat espès en la decisió final. És humà.
El millor de la nit, la caiguda/trompada de Gil Manzano. El sandvitx que li han fet Diego Llorente i Gavi, divertidíssim.
Gairebé tant divertit com veure Vinicius fallar un altre penal.
El Betis, en la millor ratxa de la seva història. Sis victòries i un empat… des que va marxar Vitor Roque.