0-1: Valdés i Piqué sentencien la Lliga de Mourinho

  1. Les tres aturades providencials de Valdés, un gol de còrner de Piqué i la venjança de Preciado al Bernabéu li donen, pràcticament, la tercera lliga consecutiva al Barça. Quin grandíssim dissabte. Es pensaven que era el dia que el Madrid es posaria a 2 punts i han acabat a 8. 8 punts i queden 8 jornades. Avui, per fi, dormiré tranquil.
  2. Si guanyar a Vila-real sempre és molt difícil, fer-ho sense Messi i Xavi, els dos millors del món, ja era la hòstia. Fet!
  3. Per cert, ens passem la temporada centrant còrners en curt sense gaire èxit, i el dia que en treiem un en llarg, guanyem la Lliga! Per cert, semblem un equip anglès: la despenja un central (Busquets) i la remata l’altre (Piqué).
  4. Valdés (avui capità) mereix un monument a l’esplanada de l’estadi al costat de la del Kubala. No només és que ha tornat a donar els tres punts, sinó que veient que Nilmar i Rossi ens guanyaven l’esquena, ha decidit avançar-se deu metres i treure dues pilotes de cap com si fos l’últim defensa. Genial.
  5. Paradoxa del millor del món. Messi, en la valoració individual, no crec que passi del 6 sobre 10. En canvi, amb ell el camp, el Barça i els seus companys semblen molt millors que sense ell.
  6. L’entrada de Messi no només ha estat important, sinó que potser encara ho ha estat més que se n’anés un Keita més espès que mai, i no és una redundància.
  7. A la primera part pensàvem per què Affellay (titular) juga al Barça i Nolito no. A la segona ha millorat. Thiago, avui també titular, té més toc, tècnica i genialitats que gairebé tots els 500 jugadors de primera divisió.
  8. Per cert, al Madrid, això de jugar abans per posar-li pressió al Barça, trobo que ho han aprofitat molt bé. La culpa també serà del calendari?
  9. La venjança de Preciado. Ell ja ho va dir: “Qui escup al cel…”. El gargall, a Mourinho, li ha anat directe a l’ull.
  10. L’alegria per haver sentenciat molt més de mitja lliga, ens estalvia fer comentaris sobre la ratxa de David Villa o sobre el Barça de bàsquet, sobre les tres derrotes amb el Panatinaikos i la d’avui al Palau, amb el Bilbao Bizkaia, després d’estar guanyant de 17 punts. Si no fos per l’alegria del futbol, hauríem de dedicar un decàleg al Xavi Pascual, al Víctor Sada, al Ricky, la patxorra de Morris, al despistat Lorbek, el descentrat Anderson, a l’absent Perovic… Parlem de futbol, va, que ja prou alegries ens han donat aquesta colla del Palau.