En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
La Lliga que vam guanyar en dilluns l’aconseguirem en dimecres
La Lliga que vam guanyar en dilluns, la nit del 5 a 0 del 29 de novembre, la rematarem en dimecres. Entre mig, anar fent.
A València hi hem perdut la Copa però hi guanyarem la Lliga.
L’Espanyol amb més cara i ulls dels úlitms 30 anys al Camp Nou, que ha intentat jugar a futbol, ha perdut per 2 a 0. El Luis Garcia s’haurà de menjar en patates la seva roda de premsa.
Clar, només han comès 14 faltes. Els últims anys, que havien puntuat i havien guanyat, havien rascat molt més.
Iniesta, sublim, en la jugada que ha obert una llauna que semblava dificil d’obrir.
Piqué sol marcar en els grans partits. Avui de còrner. Esclar, si els centrem a l’àrea marquem gols. Al darrera, el tàndem Piqué-Mascherano està agafant una solidesa incomparable a Europa. Ni Ferndinand-Vidic són tan solvents.
Era molt difícil, després dels 4 partits tants desgastants contra el Madrid, tornar a jugar un partit contra un equip normal. Avui no hi ha hagut ni ambient de derbi.
Desesperant una falta directa per xutar a barraca que el Barça ha decidit començar a tocar, per tenir el control sense mirar ni a porteria. La pilota ha acabat a peus del Valdés que, pressionat, l’ha hagut de llençar fora de banda. Xuteu, coi.
Que no foti ara el Getafe, que no puntuii el Bernabéu dimarts… Guanyar una Lliga sense jugar és com fer l’amor amb calçotets.
Guardiola s’ha tret el barret pel partidàs que, segons ell, ha fet avui Leo Messi. Comentari d’un parent quan he arribat a casa: “Messi, ha jugat, avui?” Conclusió: El futbol per la tele es veu molt diferent que des de la banqueta.