En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
Supercampions! El Barça de Guardiola guanya 9 de les 10 finals
Guardiola, i el seu equip, han disputat 10 finals i n’han guanyat 9. Aquest percentatge del 90% és inaudit i inèdit en el món del futbol. I més encara per un entrenador debutant. (No cal recordar quina és l’única final que no hem guanyat).
La dita d’arribar i moldre es va inventar pensant amb Cesc Fàbregas. Amb molts pocs minuts, el cacen, aixeca copes i, a sobre, avui ha marcat un gol que costarà molt que en faci cap altra de tan bonic i tan oportú com aquest.
Messi, a la vida, li faltaven dues coses: marcar en una Supercopa d’Europa i fer el gol del coix. Avui s’ha ventilat les dues estadístiques en un sola finta al porter, amb un lleuger cop de maluc.
Algú ha trobat a faltar el Piqué? Sensacional el Mascherano. Una altra lliçó de professionalitat i concentració. I això que fer tàndem amb Abidal, avui, ha tingut doble mèrit.
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, la premsa internacional ha escollit com a millor jugador del partit al jugador que jo hauria votat: Iniesta.
Keita, que va ser escollit el millor del Gamper, per mi ha jugat molt millor avui que contra el Nàpols.
Era el mal estat de la gespa o el Barça ha jugat massa estona sense la tensió d’una final?
Mourinho sempre podrà dir que el Barça ha guanyat la final contra 9. Les dues expulsions finals del Porto, com la de Marcelo a l’últim minut, demostren tres coses: la impotència, el cansament i la ràbia d’haver perseguit la pilota durant 90 minuts.
Visca el Barça!
I ara, el dilluns, a començar la lliga amb humilitat i sense confiances. (Els sermons de Guardiola ja m’han contaminat).