2-2: No és el Virus FIFA, és culpa nostra (i de Villa)

  1. A Anoeta s’hi pot empatar a dos, però no quan marques dos gols en un minut, en el primer quart d’hora, i et refies que ja has guanyat el partit i et penses que n’hi haurà prou en continuar tenint la posessió sense mirar a porteria. Es veia a venir.
  2. Que Villa no marqui gols ja ens hi estem acostumant, ara la novetat és que regali gols al rival.
  3. Exemples de falta de concentració: al cinc minuts Xavi, Fontàs i Busi ja havien perdut passades molt fàcils; Pedro en el remat del gol de Cesc; Villa en la passada enrera; Fontàs baixant sense córrer en la jugada del 2 a 2; Valdés d’esquena quan la Reial ens tornava la pilota… Badem massa per guanyar.
  4. I mira que ha començat bé. La Reial volia tirar la línia i gairebé tira el partit. El Barça no és que guanyés l’esquena de la defensa amb l’arribada d’un jugador, sinó amb dos. Alexis i Xavi en el primer, Cesc i Pedro en el segon. Després, ni ho hem sabut repetir, ni ho hem intentat.
  5. Es confirma que el Barça, amb claror de dia, no para de perdre punts i juga amb molta menys intensitat.
  6. El color negre, de la samarreta, és de dol. Avui n’hem tingut una prova.
  7. El partit m’ha recordat molt l’empat a 2 a camp de l’Hèrcules a la Lliga del Lattek de fa 30 anys. Guanyàvem 0 a 2 als cinc minuts i un error d’Artola ens va ensorrar.
  8. La culpa de la patacada d’avui no és la gespa alta ni el virus FIFA, però tampoc de la Medalla d’or del Parlament.
  9. Montaigner té nom com de règim, de mètode per aprimar-nos. I és veritat, avui no soparem.
  10. Com a mínim ara no diran que el Barça es passeja per tots els camps i que s’han de repartir millor els drets de televisió.
  11. Mateu Lahoz avui ha fet com a l’escola: penal i gol, és gol. Però el reglament no diu això.