En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-2: Al Barça li marquen al minut de silenci i a la roda de premsa
Ens han marcat al minut de silenci i a la roda de premsa. En els altres 90 minuts hem estat molt millors. Però sort de la genialitat de Messi. I del golàs de Villa.
L’últim còrner del Barça, amb un sol jugador a l’àrea, l’hem acabat cedint a Valdés. L’últim còrner del Milan han pujat tots a rematar i han marcat. Prou de defensa en zona a pilota parada.
A Cesc Fàbregas li han prohibit xutar? Qui? Per què? Ha tingut 10 ocasions per fer-ho des de la frontal, com solia a l’Arsenal, i no ho ha intentat ni un sol cas. El DVD de gols de Cesc des de lluny estava trucat?
Després del segon gol, el Barça s’endormisca amb el seu joc de netejaparabrises. Cap aquí, cap allà, sense velocitat i sense profunditat. I així ens ha anat, per segon partit consecutiu… Dues supercopes d’estiu atipen massa.
El Milan li ha regalat tota la banda dreta a Alves perquè tingués una autopista, com mai. Però ni una sola centrada, ni una arribada en condicions. Precipitat.
Després d’Anoeta i Milan anem entenent perquè Vilanova li va dir l’any passat a Lu Martín que “sense Piqué tot l’invent se’ns n’anava en orris. Resàvem perquè no es lesionés”. Parenostrequesteuenelcel, siguisantificatelvostrenom…
Avui “las niñitas” de Guardiola ho han donat tot, com sempre, però no han tingut la nit. Era dimarts 13, clar.
Una llàstima que no hagi jugat Ibrahimovic. Tot hauria estat més fàcil. Hi hauria hagut més ambient i els jugadors haurien tingut més tensió. Ens han desactivitat.
Cassano, exdelMadrid, ha demostrat avui perquè després li diuen el Font Vella. No li pesen els anys, li pesen els quilos.
Magnífica la sinceritat d’Adriano Galliani. “El Milan no ha tingut sort, ha tingut molta sort”.