En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
El futbol total és això
Atac constant, velocitat de pilota, intensitat, pressió, mobilitat absoluta… i cinc gols.
Villa, Messi i Iniesta s’emporten els millors elogis. Jo, avui, em quedo amb Sergio Busquets. Un altre partit de matrícula d’honor.
Pedro ha fet, possiblement, el seu millor partit des que és jugador professional.
Poques coses m’agraden més que veure el Barça pressionar, obsessivament, a camp del rival per recuperar la pilota. Si ho aconseguim tantíssimes vegades i davant d’un rival tan bo, el plaer encara és més gran.
L’equip és una màquina perquè individualment tothom ha estat de notable en amunt o, al revés, tothom juga de fàbula perquè l’equip funciona? Qué és abans, l’ou o la gallina? (I no em refereixo al Maxi López).
Està bé que Alves no celebri un gol contra el seu exequip. El que està millor, encara, és marcar-lo. El d’avui, de murri.
Villa podia haver marcat un hat-trick. Algun dia explicarà perquè no ha tocat la pilota en el gol de Messi de l’1 a 0. Potser tenir por d’estar en orsai?
Des de les votacions de l’Assamblea de compromisssaris, 5 partits, 5 victòries. Segur que l’acció de responsabilitat afecta als resultats?
Quan trigarà Mourinho a dir que el Barça va tornar a jugar amb un rival amb 10? La doble groga de Konko, justíssima. L’arbitratge de Turienzo Álvarez, gairebé perfecte.