4-0 Quan la remor del Camp Nou anava a devorar Alexis i Villa, han marcat tres gols

  1. Ha anat de tres minuts. Quan dos angoixats Alexis i Villa, hiperpressionats pel fluix partit de Getafe, estaven a tres minuts i a dues errades de començar a sentir la remor cruel del Camp Nou, ha arribat el primer gol d’Alexis, el segon d’Alexis i el tercer de Villa. Oli en un llum. L’afició torna a confiar en ells. I ells dos, també. Uf…
  2. El partit l’ha guanyat Guardiola al minut 30. Després d’estar ofegats pel marcatge individual per tot el camp, ha decidit posar Villa al centre, Messi per darrera, Alves d’extrem i Alexis d’extrem esquerre. Al cap d’un minut, a la primera pilota, Alexis ja havia marcat un golàs.
  3. Villa, com a davanter centre, marca un gol i fixa dos defenses. És millor per l’equip quan tothom ja ha vist com defensar-nos amb Messi de fals nou.
  4. Alves ha jugat en tres posicions en mitja hora. Com més amunt, més mal fa. Ha donat el tercer i ha intervingut en el quart. El millor és que, com més lluny de darrera, menys regals en zona perillosa. Continua fent-se un tip de passar pilotes fàcils al rival. Ho compensa amb intensitat.
  5. Piqué, en la jugada del 3 a 0, per fi s’ha decidit a pujar i dividir la defensa rival. És una manera efectiva de trencar linies del contrari i no ho fem prou sovint.
  6. Amb 3 a 0 i el partit decidit sempre és una sort que entri Tamudo al camp. Un al.licient més.
  7. Ha tingut una ocasió i mitja. M’hauria sabut molt greu que ell marqués el primer gol de la temporada d’un rival a l’estadi.
  8. Sandoval, entrenador rival, al final ni surt a coll-i-bè per la porta gran, ni surt per la infermeria.
  9. Si sempre lluiten com avui, no baixaran. Però no sempre surten com avui.
  10. 112 anys del Barça. Bona victòria en el dia de l’aniversari. Felicitats a tots els barcelonistes, els fidels al Baviera i per molts anys.