En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-3: Rajoy va clavar la porra, però al revés. Ho sento Mariano.
Rajoy va dir que guanyaria el Madrid per 3 a 1. Va encertar el resultat, però no el guanyador. Els números mai no han estat el seu fort. Anem intuint el què pot passar…
Guardiola va dir que d’aquest cap de setmana els protagonistes serien Merkel i Sarkozy. És en l’única cosa que s’ha equivocat. El protagonista va ser Cameron. Avui ho ha encertat en tot, en l’alineació, l’ocupació d’espais i en saber trobar el forat del Madrid. Ha estat millor ell que els jugadors.
Avui he entès perquè Mourinho, Karanka i els jugadors del Madrid deien que avui només eren tres punts. Perquè veien a venir que perdrien.
No és greu que ens marquin un gol als 24 segons. El greu és que havíem centrat nosaltres.
Abans de Nadal ja hem entès perquè Guardiola havia insistit tant en el fitxatge de Cesc i Alexis.
Cesc i Alves, avui, han tocat bé una pilota cadascú en tot el partit. Per sort ha coincidit en la mateixa jugada. Quina gran centrada i quin remat de cap en planxa… 1 a 3 i cap a casa.
A Iniesta a la primera part no li ha sortit res. A la segona li ha sortit tot. Que no diguin, després, que l’aplaudeixen a tot arreu menys a San Mamés. Quan l’han substituit per Pedro, el Bernabéu s’ha cebat amb Don Andrés.
Si a la segona part, que hem fet un bany, no haguessim regalat tantes passades fàcils al rival, hauríem patit una mica menys. I hauríem sentenciat abans. Fins i tot Xavi i Messi fallaven passades fàcils a un company. Poc comprensible.
Aquest ha estat l’últim Barça-Madrid o Madrid-Barça a TV3. Moltes gràcies Artur!
Per cert, el conte de la lletera deia que ara estaríem a 9 punts del líder. I miro el teletext (un costum que em va encomanar Txiki) i veig que els líders som nosaltres. Bon viatge al Japó.