9-0 Un bon dia per deixar de fumar al Camp Nou. Avui s’han fumat els últims cigars des de 1957.

Des de la Mercè de 1957, i durant 54 anys, la gent ha fumat cigars, cigarretes i porros al Camp Nou. Avui ha sigut l’últim dia. Un bon dia per deixar de fumar.
En arribar a l’estadi, una cosa saltava a la vista: xarxes noves a les porteries. Més blanques, més tupides. Han funcionat, els jugadors l’han estrenat molt a gust.
Convidar 3.000 nens de l’Hospitalet i fotre’ls 9 gols no sé si és la festa de la solidaritat. És com si et regalen entrades pel Tibidabo i et viola la bruixa de la casa del terror.
L’Hospitalet ha comès 8 faltes i ha encaixat 9 gols. Potser fent el doble de faltes hauria encaixat la meitat de gols. S’agraeix, però, que l’equip de Vinyals hagi vingut a intentar jugar a futbol, pressionar a dalt i no fer faltes.
Carles Puyol, de matrícula d’honor, ha jugat contra l’Hospi amb la mateixa ambició i concentració que al Bernabéu. Bravo capità, exemple i far.
No calia que ens regalessin el primer penal. En tot cas, Cuenca ha desbordat com ha volgut tot el partit i els dos penals els ha xiulat l’assistent de banda.
Sabent que no podrem comptar amb Villa fins a la primavera, és molt bona la decisió de posar Cuenca definitivament al primer equip. I, a sobre, el millor d’avui ha estat veure els 60 minuts d’un altre extrem encara més ràpid i més letal: Cristian Tello.
Agraït al Pep que als 56.000 que anem al camp, ens faci una alineació amb tantes estrelles: 7 campions del món de seleccions a Johanesburg.
És absurd que Guardiola prohibeixi que ens facin el passadís. Ens pertoca. Cal fer-ho i és de justicia.
Hi ha hagut gent, al meu costat, que han marxat empipats perquè el Barça no ha marcat el desè. Una cosa mai vista… L’ha tingut el Piqué, l’ha tingut Puyol de cap en planxa, l’ha tingut Pedro. No estem mai contents.