En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-2: Valdés un porter dolent? Que li enviin el DVD d’avui a Maradona
Avui el Barça ha sabut jugar i guanyar contra els elements (duresa, gespa fatal i resultat incert per un mal inici de segona part). La clau teòrica: la paciència, no precipitar-nos i esperar el moment.
Ho demostra que els gols han arribat al minut 35 de la primera i al minut 35 de la segona.
La clau pràctica: Messi al davant i Valdés al darrera. Ha tornat a aturar 3 gols mastegats. Messi ha tornat a fer el gol de murri contra l’Atlético (i diria que contra Courtois), l’any passat al Camp Nou.
L’Atlético té a l’ADN jugar al contraatac. I ara també té l’ADN de Simeone. Joc massa dur. Des del minut 1. Gabi entra tard a Cesc i Simeone ja ho protesta des de la banqueta.
Pérez Lasa (ell ha estat bé, nefastos els de la bandera) ha sabut ensenyar una groga a tots els de l’Atlético que no en tenien cap. Sibil.lí. Un miracle que hagin acabat amb 11.
És un mèrit que hagi vist les mans de Messi i d’Alexis en els dos gols anul.lats. Eren mans, sí, però costaven molt de veure.
Finalment hem marcat un gol de falta. (A Granada vam guanyar també amb un gol de falta de Xavi). Avui el Barça ha rematat 3 vegades a porteria, 2 de falta i el gol d’Alves.
Fins a la jugada del gol d’Alves amb assistència de Cesc, tots dos competien a veure qui donava més boles al rival. Allà s’han redimit. Messi, de nou, ha arrossegat tota la defensa cap a ell.
En el gol de l’Atlético de còrner, Puyol només havia de fer una cosa: estar pendent de Falcao. No se’l pot deixar sol. El Tigre s’ha menjat la Queca.
Diuen que a La Cartuja no es podria jugar la final de Copa perquè la gespa està fatal. Difícilment estarà pitjor que al Calderón que serà l’escenari de la final… Segurament.