En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-1 ¿De donde es el árbitro? No hase falta disir nada más
Velasco Carballo és de Madrid. ¿De Madrid? Com diria Schuster, “no hace falta decir nada más.” Els tres penals són clamorosos i la vermella de Piqué pura fantasia.
Continuem la ratxa de bon futbol. Guanyar avui, amb 10, amb empat a 1 contra un Sporting tant ben reclòs i sense Messi té molt mèrit. De les millors victòries de la temporada. Amor propi, esforç i paciència. Normalment hauríem volgut remuntar el partit amb el cor. Avui ho hem fet amb el cap. Perfecte.
Sense Messi, Iniesta i Xavi s’han posat l’equip a l’esquena del minut 1 al 94.
Guardiola ha guanyat el partit per diferents motius. Primer. Només mig minut abans del 1 a 0 li ha dit a Iniesta que deixés l’interior esquerra, que centrés la seva posició i es posés pel mig darrera del davanter centre. Mig minut després marcava el primer gol de tota la lliga i obria la llauna més difícil d’obrir.
Segon. Tant a la primera part, com a la segona, un minut després de protestar a Velasco Carballo, el Barça ha marcat l’1 a 0 i el 2 a 1. Ha distret l’Sporting, ha posat l’afició dins del partit i el Barça ha aprofitat aquell instant mínim de desconcentració asturiana.
Tercer. Fer entrar Alexis i Tello per Pedro i Cesc ha estat un encert que ha canviat el partit. Alexis aguantant entre línies i Tello, de nou, sublim i descarat a l’extrem i a l’ú contra ú.
Adriano, un altre partit, una altra assistència de gol. És la seva gran virtut.
Alexis, un altre partit, una altra lesió muscular. Llàstima perquè ha estat revulsiu i ha jugat de cine.
És divertit que Clemente, a la roda de premsa, s’ofengui perquè li diguin que ha fet un plantejament defensiu. L’equip que més s’ha tancat al darrera des de la inauguració de l’any 57.