En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-1 Una festa bunga-bunga al Camp Nou
Classificats. Camp ple. 2 de Messi. Emoció a la primera part. Festa completa. Nit fantàstica. Un bunga-bunga no pot ser millor que això.
A Itàlia deien, cofois, ahir que Messi mai no ha marcat un gol de jugada contra un equip italià en 9 hores de futbol. Que continuin contents, que Messi només els marca de penal.
Quan el Pep va dir que el Milan marcaria, potser és que ja sabia que sortiria amb defensa de tres.
Ens ha estat molt a punt de costar-nos car, però, per sort ha corregit després del segon gol del Barça. Si ho hagués corregit després del primer, posant Alves al darrera, amb Mascherano, Piqué i Puyol no haurien patit tant.
Cesc ha corregut més en 20 minuts que en dos mesos seguits. Però ha donat tant d’inici que ha quedat fos. Això sí, tant a la primera part com a la segona, en jugades de contraatac, ha fet molt bé el moviment d’arrossegar dos defenses per obrir-li el passadís a Messi.
Xavi, amb un bessons de vidre, ha fet un sobre-esforç. Sense ell hem perdut el control. L’ha subtituit Thiago.
Thiago Alcántara és, com diria el Pep, “la nineta dels meus ulls”, però avui entre el gol que ha fallat que era la sentència (4-1) i una passada absurda d’esperó quan no calia, m’ha tret de polleguera. És tant genial que, quan es posa en plan De la Peña, fa patir.
Isaac Cuenca, l’arma secreta, ha obert molt bé el camp, ha fet l’ú contra ú, ha centrat amb criteri i ha lluitat de valent. Bona sorpresa. Un toc per Alexis i Pedro (que ni obren tant el camp, ni estan tan fins en l’ú contra ú)
El Milan només ha rematat una vegada, però Valdés ha sortit als peus dels davanters en dues o tres ocasions que era arriscat cometre penal o arribar tard.
Els aplaudiments tant unànimes per Seedorf no els he acabat d’entendre. Esportivament, m’hi he sumat, però encara no sé per què.