2-1 Pel doble valor dels gols i per tres errors gens habituals

  1. La primera mitja hora ha durat una hora i mitja. Se’ns ha fet llarguíssim. 2 gols, una expulsió, el Barça fred, desaparegut, i Valdés fent d’heroi. Un malson.
  2. Els dos gols del Madrid diuen que han estat de contraatac. Ni això, dues puntades llarga de pilota i dues errades insòlites (i greus per més que ens diguin ara que la culpa és del camp sec) de Mascherano i de Piqué ens han costat els dos gols. Tres regals en dos partits són massa per guanyar una final.
  3. El millor ha estat la imatge del Barça, amb 10, a la segona part, amb 5 molt bones ocasions per empatar i guanyar el títol. El malson, durant una estona, l’han tingut ells. Però s’emporten el títol pel doble valor dels gols a camp contrari.
  4. Com a lateral dret, Montoya és molt millor que Adriano. I, per estat de forma, potser millor i tot que Alves. Llàstima que en l’última oportunitat a Montoya li ha faltat la fe de Belleti.
  5. L’any passat el Pepe va trepitjar el Messi, avui Xabi Alonso ha trepitjat la mà de Xavi. Com que no és Pepe, cap repetició per televisió.
  6. Al primer minut, Mateo Lahoz ja ha xiulat una falta de fora de banda mal tret d’Adriano. Allà hem vist que voldria ser protagonista. Per sort, s’ha equivocat en les dues jugades més polèmiques: anul.lar el gol de Pepe i expulsar Adriano.
  7. M’ha agradat el debut de Song. Ha sabut trobar sempre la passada ràpida, col.locar-se bé, se les ha endut totes per força i ha fet una passada de gol molt interessant.
  8. El xut de falta de Messi, descomunal. Al final, esgotat del tot, encara ha tingut l’ocasió que tots sabíem que tindria. I molts pensàvem que el marcaria.
  9. La comentarista de TVE considera que el millor del Madrid ha estat Marcelo. No tinc paraules.
  10. Què hi farem, ja ho diu el refrany: “Arribar i modric”.