En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-2 La paciència, els canvis i Messi remunten tota mena d’infortunis
Amb el marcador en contra, amb Piqué lesionat, amb gol en pròpia porta, davant de tanta mala sort, el Barça ha sabut obrir el camp, ser pacient i canviar tres vegades la tàctica per remuntar un altre partit contra el catenaccio rus i un contraatac de superatletes.
Assignatura pendent del Barça de Tito: no començar encaixant i saber aturar els contracops amb una falta tàctica. Ja hem hagut de remuntar tres partits, agònicament, i encara no som ni a la tardor.
Això sí, Tito encerta a treure un fluxíssim Alves, en treure un Tello que ja havia fet les dues grans accions de la nit i en variar el sistema. Ha arriscat posant una defensa de 3 (Mascherano, Song, Adriano) i ha encertat al posar Alexis de davanter centre, que ha fet d’ariet que ha obligat a distreure els centrals, perquè el Messi, venint de més lluny, pogués arribar l’àrea més discretament. Després, al final, Tito ha assegurat el resultat tornant a posar 4 defenses improvisats: Mascherano de lateral, Song i Busquets de centrals, i Adriano al seu lloc. Bravo Tito novament.
Unai Emery continua sent un bon client. Dóna lliçons a les rodes de premsa però ha perdut tots els partits al Camp Nou. La teranyina defensiva que ens ha posat avui, però, digne d’estudi.
Havien estudiat molt bé el marcatge a Messi. Sempre tapant-li la sortida per l’esquerra amb dos homes. Al final, Messi, ho ha hagut de resoldre amb dues pilotes al primer toc des de l’àrea petita. Si de fals 9 no surt res, fem de 9 autèntic i tan panxos.
A Sant de què, tanta insistència de l’afició de l’Spartak de cantar “puta Barça”?
Històric clam del Camp Nou en un càntic insòlit: “Independència!”. A l’estadi érem 73.000 espectadors, la caverna, el PP i el PSOE sempre podran dir: opció a) que hi havia 7.420.000 catalans que no ho cantaven. Opció b) que no tothom que estava al camp ho cridava.
A la primera part, tres vegades la llitera, la lesió de Piqué i tota la pesca… Només han afegit dos minuts. El criteri arbitral continua sent segons com bufa el vent.
Quan es parla d’un àrbitre casolà és, exactament, aquest senyor d’avui.
Avui no he llegit enlloc, per cert, que Messi i Tello no es poden ni veure. Però la nit és llarga i ara comença això del Pedrerol.