En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-3: I al minut 61, perdent 2 a 0, hem comès la primera falta. Històric.
Un altre partit que el Barça sobre la campana, just quan es posa amb defensa de 3, un davanter centre al camp i Messi més enrere. Potser, Tito, que comencem a jugar amb un 9 autèntic de bon començament.
Penses Messi, avui, un partit fluixot… I aleshores regala un gol al Cesc, un altre al Villa i guanyes un partit que estava perdut. Per això és el millor del món.
Cesc, redimit. Arribant a l’àrea i al primer toc, sense temps de pensar, ha marcat dos gols molt importants quan estàvem morts. Ha demostrat caràcter. (Ha sobrat la comèdia en el cop de cap de Medel).
Alexis, l’altre fitxatge de l’any passat, s’està perdent… És a punt de rematar però no remata, a punt de controlar però no controla, a punt de desmarcar-se però s’equivoca de costat. A punt de tot, però no acaba res. I, a sobre, fa unes piscines que no són els valors del Barça.
Song, fitxatge d’enguany, continua navegant com a central. És bo tallant en l’ú contra ú, però és massa tou per jugar al darrera. En els dos gols del Sevilla li ha faltat contundència. En el primer per refusar més fort al mig del camp a l’inici de la jugada i al segon per no molestar Negredo. Ei, però està millorant.
Jordi Alba, l’altre fitxatge d’aquest estiu, avui ha estat millor defensivament que no a l’atac. Quan jugàvem arriscant amb defensa de tres, estava a tot arreu per tallar.
Avui hem jugat els millors 15 minuts de la temporada. Els primers 15. Per joc col.lectiu, velocitat de pilota, per primer toc, per la pressió asfixiant al rival… Però els gols els hem fet en els últims 15 minuts del partit, com sempre, quan el rival no pot dir fava.
I menys si l’àrbitre s’equivoca expulsant un jugador del Sevilla i no veient el rebot a la mà de Thiago. Ens ho sentirem a dir. En fi, ja ho compensaran la setmana que ve, potser.
Thiago, trencat novament, ha aguantat al camp lesionat i tot i ha tingut l’impetu per robar alguna pilota com la del 2-2. Bravo per l’actitut.
No pot ser que ens marquin dos gols de contraatac i que no haguem comès cap falta. De fet, en tota la primera part (no ho havia vist mai) no ens n’han xiulat cap en contra. I fins al minut 61, Mateu Lahoz no n’ha xiulat una contra. Un rècord a la història del Barça i, diria, que a la Lliga.