En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-1 L’òpera no s’acaba fins que no canta la grassa (espanyolizado: hasta el rabo todo es toro)
A part del gol sobre la campana, la victòria, el partidàs i la nova remuntada, valia la pena anar a l’estadi per dues jugades: la combinació Messi, Xavi i Iniesta en el primer gol. I pel còrner a favor del minut 17. Xavi obert a Messi, Messi a Iniesta que penetra i, al primer toc, al cap de Bartra.
Fruit d’aquell còrner a favor ha vingut el gol en contra. Contraatac, error d’Adriano en la passada, falta, i Mascherano de nou en pròpia porta. I a partir d’aquí paciència i a desgastar el rival. Setena remuntada en 13 partits.
Era al minut 17 i 14 segons. Que ens uns escocesos ens marquin un gol quan estem cantant “I-inde-independència” és un senyal que m’estimo més no interpretar.
Vilanova ha tornat a guanyar el partit igual que contra l’Spartak a l’estadi. A partir del moment que hem jugat amb davanter centre, cap al minut 65, hem creat molt més perill i hem tornat a fer patir els centrals rivals. Els despistems i els altres poden entrar més dissimuladament. Tant primer amb Alexis com després amb Villa amb punta hem creat molt més perill.
Quan al minut 82 he vist que els jugadors del Celtic tenien rampes, he sabut que guanyaríem.
Amb el remat al pal de Villa al 89, encara he pensat que guanyaríem.
Després de tot un partit mirant d’entrar tocant pel mig, al final guanyem al 93 amb la centrada d’un lateral i un gol de l’altre lateral.
Just quan estava a punt de dir en veu alta que, igual que a Corunya, Jordi Alba es precipita massa en la sortida de la pilota defensivament, i just quan l’anava a criticar perquè s’atabala… Arrenca amb aquella fe, amb aquella força, guanya l’esquena i posa els tacs pel 2 a 1.
Del Celtic només en fitxaria 1. Foster ha fet quatre de les seves vuit aturades que eren gols segurs (Bartra, Alexis, Messi i Messi de cap).
24 a 2 en xuts a porta. Empatar no hauria estat lògic.