En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
Un 0-5 a Madrid, ni que sigui a Vallecas, sempre fa il.lusió
En una setmana, dos desplaçaments seguits, 10 gols fora de casa.
I el primer desplaçament que deixem la porteria a zero té una foto que és: Montoya-Busquets-Adriano-Alba. La gràcia del futbol. Una d’elles.
M’encanten els gols amb passada de la mort. I la manera com Montoya desdobla, aixeca el cap i la posa al darrere a Messi, i la forma com Alba desdobla, aixeca el cap i la posa al darrere per Xavi, s’acosta molt al futbol total.Paco Jémez, abans del partit: “Jugarem a l’atac i mirarem de tenir la pilota”. Sí. Ho han aconseguit 18 minuts. Al 19, gol de Villa.
Al minut 28, Casado hauria d’haver decidit deixar el futbol quan Pedro, en un sprint de 30 metres, n’hi ha tret 10 d’aventatge.
Guardiola es va inventar Mascherano de central. L’invent d’Adriano per part de Vilanova, és una “titolada” que està sortint de cine. I de lateral, es trencava sempre. I ara ni es lesiona, ho talla tot i fins i tot de cap.
Cesc, dues assistències i un gol. Ha tornat a superar-se.
Alexis ha saltat al camp amb ganes de menjar-se al món. S’ha anat diluint i, novament, el món se l’ha menjat a ell.
Que el Rayo tingui un jugador que es diu Fuego em fa creure en la predestinació.