En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-1 Per què m’agrada tant marcar tres gols de passada de la mort?
El jugador que arriba a la línia de fons, aixeca el cap i la posa al punt de penal perquè remati el que ve sol de cara perquè la defensa protegeix la porteria, és una jugada que sempre m’ha agradat molt. Avui, d’Alba a Messi. De Messi a Song. De Montoya a Messi. Si és en paret, encara més la passada de la mort.
Messi no ha marcat mai un sol gol aquesta lliga. O dos, o tres. Mai un.
Per què ens han creat tant perill a la segona part? Hem comès una sola falta. Cal saber tallar el joc, si convé, al mig del camp.
Montoya dosifica bé les seves pujades a l’atac. Avui ha aprofitat l’autopista una vegada, ha sabut arribar-hi, aixecar el cap i donar-li a Messi perquè marqui el tercer.
Iniesta ha fet un partit esplèndid de filigranes, excepcional, però molt poc efectiu.
El gol del Saragossa, novament de còrner, però en el refús i la segona jugada. I això en el primer còrner de la temporada que hem deixat tres jugadors al mig del camp. Messi, Villa i Pedro. No cal tornar-hi i poblar més el balcó de la nostra àrea.
Fins ara la premsa feia el debat Villa-Alexis. Ja poden inaugurar, ara, el debat Villa-Tello. I tinc clar el posicionament.
I ara diré una irreverència i em quedaré sol: m’encanta Song.
Fa 80 hores els jugadors del Barça estaven aquí. Fa 48 hores estaven a Panamà. I avui tornaven a ser aquí. Villar és un inconscient. Així s’explica el ritme baix de la segona part del Barça.
Una endevinalla: Sabíeu que 10 dels 11 jugadors que han acabat el partit song de la Masia? Quin no ho era?