En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-2 Massa cofois, massa regals, massa cruel
Primera derrota amb Tito Vilanova a la Lliga. Podia passar. Però guanyant per 0 a 2 al minut 24, costa de païr.
La baixada de tensió del Barça titular, a la segona part, s’ha assemblat massa a la segona part amb els suplents contra el Màlaga de Copa. Una mica massa refiats.
El Barça ha començat a perdre la concentració amb la pèrdua de papers de Piqué després de rebre la primera targeta groga (merescuda).
Xavi, Iniesta, Busquets i Messi, junts, han perdut més pilotes fàcils que mai. Irreconeixibles en aquesta faceta.
Iniesta, al minut tres, ja havia perdut tres pilotes. Al quatre li ha regalat un gol a Messi (fora) i al minut 5 un altre (el 0 a 1).
Després de tants elogis pel millor partit a camp del Màlaga, després d’elogiar tant aquell rondo estèril al mig del camp, el Barça sembla que es miri massa el mirall i deixi de mirar la porteria rival. Insòlit que la Reial hagi rematat pràcticament el doble de vegades que el Barça. Solució: tocar de peus a terra i, com a mínim, triscar tant com els rivals.
Amb 0 a 2, i dos pals més, el línier ha tallat dos atacs més del Barça que es plantava sol davant de Bravo. Vilanova, elegant, no ha dit res d’això.
La Reial Societat, davant del Madrid, també va jugar contra 10 i es va fondre com un terròs. Ahir, contra 10, semblava que els anés la vida.
El Barça ha aconseguit perdre al camp on va guanyar l’Espanyol.
Després de sentir-me despotricar i picar els coixins, una persona de sis anys, més centrada que el seu pare, m’ha dit: “No passa res, pare, el Barça ja ha guanyat moltes vegades. Els altres també els agrada guanyar algun dia”. Sis anys.