2-0 Les 9 claus de la derrota i un motiu per a l’esperança

  1. Clau principal: la targeta injusta a Busquets, al minut 54, (no era ni falta) ens ha desconcentrat incomprensiblement en les 4 accions següents.  1) Valdés treu malament de porteria. 2) Alves, per arribar tard, comet una falta innecessària 3) Defensem malament la falta i 4) ens quedem reclamant les mans de Zapata. 
  2. Clau 2: A partir del gol del Milan ja no hem tingut la pilota i pràcticament no s’ha jugat a futbol. En això, són els reis. Se’n diu “ofici”.
  3. Clau 3: que amb fora de banda a favor ens facin el 2 a 0 demostra fins a quin punt estàvem groggys.
  4. Clau 4: Berlusconi ha aconseguit frenar Messi. No l’han marcat amb un home enganxat a sobre com va proposar, sinó amb tres homes constantment a sobre. Ha començat amb quatre regats esplèndids i després ja no li ha sortit res més fins a completar el seu partit més fluix.
  5. Clau 5: Sense Messi marcant les diferències, ni a Iniesta ni a Pedro els ha sortit cap ú contra ú i Xavi, no recuperat del tot, no tenia cap línia de passada.
  6. Clau 6: El control absolut de la primera part no ha tingut cap profunditat perquè, amb Iniesta al davant i Cesc al mig, no tenim mai cap jugador per davant de la pilota.
  7. Clau 7: Si cal marcar un gol fora de casa, s’ha de xutar. Única aturada d’Abbiati, al minut 19, xut de Xavi desde 25 metres.
  8. Clau 8: El partit de Cesc, regalant totes les pilotes fàcils que ha tocat fins al minut 20, ha estat una rèmora.
  9. Clau 9: Alves, defensivament, ha tornat a arribar tard a tot arreu. Si Adriano és de vidre, potser cal donar el lateral a Montoya.
  10. Un motiu per l’esperança. Ens falta la gran nit de Villa. Si Pichi Alonso en va tenir una, perquè no ho podem fer amb el que ens hem cansat de dir que és el millor equip de la història?
  11. I una postdata: una abraçada per Jordi Roura. Un bon tio com ell, amb el seu millor amic malalt, a Nova York s’ha trobat amb un tràngol com aquest. Endavant, força i visca el Barça!