En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
4-1 Dos motius pels quals aquest vespre ja ha passat a la història del Camp Nou
El comiat d’Abidal, emocionant i inoblidable.
Els 100 punts de Vilanova. La millor Lliga de la nostra història, el que es pensava que només podia aconseguir Mourinho, igualat. I líders de l’inici al final, amb el rècord d’haver marcat en tots els partits, amb el nostre rècord de gols… Semblava impossible i ho hem superat. Me n’alegro, especialment, per l’entrenador en el seu primer any.
El Màlaga no ens ha fet el passadís (insòlit i incomprensible) i ho ha pagat rebent tres golassos en 15 minuts. Si l’Espanyol no ens fa el passadís s’ensorra el món mediàtic, no el fa el Màlaga i no és ni un breu…
Si ens arriba un porter al Camp Nou que atura el que ha parat avui Pinto, el voldríem fitxar.
Si ens arriba un porter al Camp Nou com Willy Caballero, pensaríem “com pot ser que aquest senyor truqui a la porta per venir”.
Pedro ja ha fet la pretemporada amb el Barça. Ara que té la forma pot anar jugar la Confederacions. Avui ho ha donat tot però davant de porta ha continuat negadíssim.
Amb els minuts especialment dolents que ha jugat avui Thiago, més d’un deu haver pensat que era un gran negoci que algú pagués els 18 milions de la clàusula.
L’únic dia que l’àrbitre no s’ha de vestir de negre és quan el Barça juga de blau gran fosc. De quin color anava Ayza Gámez? De negre. Els jugadors i l’afició s’han confòs nombroses ocasions.
Per cert, per què fa tant riure quan un àrbitre cau per terra?
Bon estiu a tots els fidels al Cafè Baviera. Si voleu, ens retrobem al mes d’agost. Visca el Barça!