En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-1 Massa errors ja coneguts del Barça en una final que pinta bé
Déjà vu previsible: hem tornat a sortir pensant que bons que som en comptes de pensar quant hem de córrer, lluitar i sacrificar-nos.
Déjà vu greu: davant d’un equip agressiu i fort, ens arruguem i ens espantem. Fins a la segona part no hem jugat a futbol.
Déjà vu que no corregim: no sabem tallar un contraatac de manual. Així ha vingut el golàs de Villa. També deu ser ADN Barça.
Déjà vu lamentable: ja sabem que quan Alves perd la posició, Piqué navega quan s’ha de desplaçar a la dreta i Mascherano queda massa sol al mig. Martino, que això ja ho havíem treballat.
Déjà vu de terror: segona lesió muscular de Messi i no hem arribat ni al setembre.
Novetat que no m’ha agradat: Obsessionats per robar la pilota hem oblidat què fer-ne quan la tenim.
Novetat a esborrar: a la primera part, la pilotada passava massa sovint per sobre el cap de Xavi i Iniesta. Està bé intentar el futbol més vertical, però Tata xato, no cal que passem d’un extrem a l’altre i que perdem allò que ens ha fet tan grans.
Avui, a la primera part, Pedro i Alexis han tornat a competir entre ells. A veure qui ho feia pitjor. Alexis ha millorat molt a la segona i Pedro ha estat justament canviat per un suplent anomenat Neymar.
Diego Costa és un tema a part: tanta gràcia que ens fa quan juga contra el Madrid i tan poca que ens en fa quan juga contra nosaltres.
Roda de premsa. Primera pregunta a Martino. ¿Qué le parece que Casillas fichara por el Barça? Final Atlético-Barça i a la premsa d’allà només els interessa el Madrid. A clapar, au.