En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-1 Centra Alexis, remata Cesc. I ara què criticarem?
Martino, chapeau, ha sabut jugar contra una defensa tancada. Movent-la de costat a costat, amb velocitat ràpida quan calia i combinant els rondos habituals amb passades de mitja distància per canviar l’orientació. L’equip ho ha fet molt i molt bé, fins i tot sense Messi. A partir d’aquí, paciència.
Quan ha vist el rival cansat i amb 10 homes, ha posat dos extrems ràpids (Alexis i Tello, dues bales) i Neymar al mig. N’hem marcat un però en podien ser tres. Bravo pels canvis. I novament ha sabut treure el que avui desentonava: Pedro.
Alexis, primera pilota que ha tocat, assistència de gol. I ara què?
Per variar, amb el partit controlat i 0 a 0, Valdés ens salva d’un gol cantat. A xut de Forrest. En canvi, als còrners, ha sortit tres vegades a pesar figues.
La temporada passada, amb 89% de possessió, 2 a 1 en contra. Aquest any, amb la mateixa possessió, 0 a 1. Una prova més que el resultat és independent de la possessió.
Per cert, tanta possessió, i gol de contraatac. Perfectament llançat per Busquets i Neymar. El remat de cap de Cesc, gairebé caient i a contrapeu del porter, ha tingut alguna cosa del de Messi contra Van der Sar a Roma.
Neymar, sublim. Ha fet de líder. S’ha rifat tothom. Ha provocat una groga, una vermella, un penal no assenyalat i ha fet el màxim perill del Barça per l’esquerra i pel mig. Quina llàstima que Forster li hagi aturat els dos xuts finals. Es mereixia el gol. I el millor de tot, era el seu primer partit a Europa. No li ha calgut ni aclimatació, ni experiència, ni veterania. Amb una banya al front, groggy, o amb tot el públic esbroncant-lo durant 30 minuts, no s’ha arrugat. Al contrari. És un crack.
El Celtic Park n’hi diuen “The paradise”. El paradís és un lloc curiós on, al descans, si empaten a zero i no han sortit de la seva àrea, aplaudeixen l’equip amb entusiasme.
The Paradise també és un lloc que, quan substitueixen Iniesta, es posen drets i l’aplaudeixen.
Celtic, quin equip més trist que tenen, però que ve que canten. Si en comptes de la Champions participessin en una competició d’orfeons potser tindrien més opcions.