En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-1 Ho he somiat o al Tata Martino se li ha parat l’equip?
Com a Pamplona, el Barça va sortir a San Siro absolutament fred.
Més enllà de l’error garrafal de Mascherano en el gol del Milan, el Barça ha fet uns primers vint minuts molt poc presentables.
A Martino, amb la seva alineació de gala, fa la sensació que l’equip se li ha parat. Tothom està massa estàtic i, amb Messi al camp, no es pot pressionar. Perquè la pressió o la fan tots o és un regal pels rivals.
A partir del quart d’ hora, potser veient això, ha posat Alexis de davanter centre i Messi per la dreta. Com a mínim per tapar més la sortida dels centrals i perquè Leo aprofités l’espai. Així ha arribat el gol.
Iniesta va dir que potser el seu pitjor partit va ser l’any passat contra el Milan a San Siro. Aquell dia va jugar de fals extrem. Avui al seu lloc tampoc no ha millorat gaire.
Busquets, partit impecable, va tan sobrat que al final un error d’excés de confiança gairebé ens costa el partit.
Messi i Neymar no es troben (tampoc es busquen) i quan juga Leo, Neymar fa massa passes enrera. Martino té deures a fer en aquest aspecte fonamental. Kubala i Di Stéfano, junts, haurien de ser imparables.
El Milan jugava amb el seu tercer porter. El Barça no ha sabut aprofitar els nervis d’Amelia. No ha hagut de fer una aturada fins als 36 minuts (remat d’Alexis).
Després de veure els pantalons grocs a Pamplona i a Milà, la samarreta de la senyera queda molt millor amb aquestes calces que no amb les vermelles.
De tota manera, amb tant de groc a l’equipació del Barça, és un error de la Champions que els mitjons de l’àrbitre també fossin grocs.