En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-1 Martino ens du a la final amb el cinturó de seguretat posat (4-4-2)
Som on havíem de ser: a la final del 19 d’abril (15 dies després del referèndum). I hi hem arribat jugat un partidàs.
Però jugant un partidàs tampoc hem guanyat el matx. Aquest és el risc de no matar els partits.
El Barça ha jugat més junt i més concentrat que mai. Per això ha tingut el control i ho ha fet fàcil a un o dos tocs i sempre hem trobat una passada de seguretat ràpida i fàcil. Això dels 4 centrecampistes junts (que ja ho va fer el Tata contra el Madrid) ho tornarem a veure a camp del City, a camp del Madrid, potser a camp del Bayern si ens torna a tocar.
El Tata ha trigat massa a susbtituir Busquets (al minut 90) quan tenia una groga des de la primera part.
Carlos Vela, amb una groga a la primera, li han perdonat la segona per una trepitjada a Busi, per joc perillós sobre Mascherano i per una entrada a Piqué.
Festival de Pinto amb els peus. Sublim ell i l’equip en la sortida de darrera. Amb les mans no n’ha tocat cap. Ni en el gol.
Per cert, el gol del Barça qui l’ha marcat?
Espero que no obrim el debat sobre la tàctica. Era un 4-4-2 sí, i què?
El City tenia espies a Anoeta. Soriano és un expert en el tema.