Autor: Xavier Bosch

Cesc Fàbregas, amortitzat en dues estonetes

Deu minuts contra el Madrid i onze contra el Porto. Dues supercopes, dos títols i un gran gol per sentenciar, potser, una de les finals que el Barça de Guardiola ha guanyat amb un joc menys brillant, que demostra fins a quin punt estem malacostumats. Cesc, que per superstició va decidir mantenir el nom de Fàbregas sobre el seu dorsal, ha tingut la sort que buscava. Continua llegint «Cesc Fàbregas, amortitzat en dues estonetes»

Supercampions! El Barça de Guardiola guanya 9 de les 10 finals

  1. Guardiola, i el seu equip, han disputat 10 finals i n’han guanyat 9. Aquest percentatge del 90% és inaudit i inèdit en el món del futbol. I més encara per un entrenador debutant. (No cal recordar quina és l’única final que no hem guanyat).
  2. La dita d’arribar i moldre es va inventar pensant amb Cesc Fàbregas. Amb molts pocs minuts, el cacen, aixeca copes i, a sobre, avui ha marcat un gol que costarà molt que en faci cap altra de tan bonic i tan oportú com aquest.
  3. Messi, a la vida, li faltaven dues coses: marcar en una Supercopa d’Europa i fer el gol del coix. Avui s’ha ventilat les dues estadístiques en un sola finta al porter, amb un lleuger cop de maluc. Continua llegint «Supercampions! El Barça de Guardiola guanya 9 de les 10 finals»

3-2: Cesc Fàbregas cobra prima d’aquesta Supercopa?

  1. Cesc Fàbregas, arribar i moldre. 8 minuts i un títol. És la proesa més gran de la història del Barça. Cobrarà la prima o també li donarà a l’Arsenal?
  2. El partit estava sensacional… I aleshores Marcelo ha entrat al camp i s’ha acabat el partit.
  3. Els tres gols de Messi d’aquesta final han arribat prop del minut 45. És la novetat que ens reservava per aquesta temporada? Marcarà sempre al final, per posar-hi més emoció? Continua llegint «3-2: Cesc Fàbregas cobra prima d’aquesta Supercopa?»

2-2: Alexis Sánchez no és Alexander Hleb

  1. Al Bernabéu, amb només quatre dies d’entrenament, coneixent alguns companys personalment el dijous, avui ha debutat Àlexis Sánchez amb el Barça, el jugador que era la prioritat de Guardiola. D’entrada hem vist que Alexis no serà Hleb, podem respirar tranquils.
  2. Alexis bon regat curt, velocitat i pressió. Rifar-se Marcelo (que ho ha fet gairebé cada vegada) no és el més difícil de la Lliga espanyola. No calen tants tocs d’esperó. Promet. Fa pinta de ser el que fa el difícil i s’embolica amb el fàcil.
  3. El 2 a 2 és un gran resultat pel Barça. Havent vist el partit, el resultat encara és millor.  Continua llegint «2-2: Alexis Sánchez no és Alexander Hleb»

Cesc o no Cesc, aquesta és la qüestió?

El mediodía del lunes escuché en la COPE al hombre que más sigue sabiendo del negocio del fútbol. A Josep Maria Minguella le preguntaron si esta era la semana decisiva para el traspaso de Cesc del Arsenal al Barça. El siempre socarrón Minguella dijo que hace ya tres años que estamos instalados en “la semana clave”. La verdad es que… Continua llegint «Cesc o no Cesc, aquesta és la qüestió?»

Bojan, la veritable víctima de De Bleeckere

El 28 d’abril del 2010, just tres anys després del seu debut al Barça, va canviar la història de Bojan Krkic. El Barça era a les portes del somni dels somnis, de jugar la final de la Champions al Bernabéu. Només calia un gol. L’equip de Guardiola havia de remuntar un 3 a 1 a l’Inter. Gerard Piqué havia marcat el primer a cinc minuts del final. En temps de descompte, el revulsiu Bojan va caçar una pilota perduda a l’àrea i, al primer toc, la va enviar a la xarxa amb la seva habilitat natural. Era l’Iniesta a Stamford Bridge… Continua llegint «Bojan, la veritable víctima de De Bleeckere»

Que no ens engatussin (¡Que no nos embauquen!)

Nadie me va a quitar un ápice de felicidad, alegría, orgullo, emoción y tranquilidad de espíritu por lo conseguido en Wembley y por la tercera Liga consecutiva. Lo digo porqué hay una frase que me saca de quicio y que no paro de escucharla muy a menudo en las últimas semanas y, especialmente, del sábado a esta parte. Continua llegint «Que no ens engatussin (¡Que no nos embauquen!)»

“We love football”. Amén

Mai un mosaic, abans d’un partit de futbol, havia estat tan ben triat. El Barça, ja abans
del xiulet inicial, enviava un missatge al món i un avís per al rival. “We love football”.
Cadascun dels privilegiats aficionats culers que eren a Wembley aixecaven la seva
cartolina, un tros del lema convençuts que el que venia de seguida seria el millor anunci
d’un equip de futbol com no s’havia vist mai. Amb la proclamació d’amor a aquest
esport els dèiem, a tots (també a Mourinho) que estimem el futbol, que és el nostre
tarannà, i ara us ho demostrarem, en noranta minuts, amb una exhibició com s’ha vist
poques vegades en una final europea. I partir del moment que l’àrbitre hongarès va
decidir que comencés l’espectacle el Barça va fer honor a la promesa i va enamorar a Continua llegint «“We love football”. Amén»

Campions a Wembley, again! Guardiola, estem en paus.

  1. Aquests són molt bons i us en devem una. Un any després ja no ens deuen res. Estem en paus.
  2. Messi, Xavi, i Iniesta ja han tornat a guanyar la Pilota d’Or, plata i bronze.
  3. 40 anys. 3 anys d’entrenador. 2 Champions, 3 Lligues. Potser a la gala FIFA li donaran el premi al millor entrenador de l’any. Continua llegint «Campions a Wembley, again! Guardiola, estem en paus.»