Autor: Xavier Bosch

1-3: A bona hora arriben els penals a favor

  1. A l’últim partit de Lliga, quan ja l’hem guanyat i quan ja no ens cal, oh noticia, penal a favor del Barça. Ho era, però justet. N’hem vist 15 de més clars en aquesta Lliga que no han estat assenyalats. Clar que aleshores en hi jugàvem el títol.
  2. Bojan ha estat en totes. Com a capità, ha provocat el penal, l’ha xutat i l’ha celebrat. Diria que ha estat el seu últim gol i últim partit amb el Barça. Diria.
  3. Afellay s’ha estrenat com a golejador. Ens aporta, entre d’altres coses, una cosa que no tenim: gardela des de fora l’àrea. Continua llegint «1-3: A bona hora arriben els penals a favor»

0-0 Mai aixecar un trofeu s’havia fet esperar tant, però ha valgut la pena

  1. Hi ha coses que no canvien, fins i tot amb la Lliga guanyada, el Valdés continua salvant punts de tres en tres.
  2. Val que havien menjat molt i begut molt i ballat molt i brindat molt… Però ha estat el partit més avorrit del Barça al Camp Nou des de l’època de Gaspart.
  3. Fins i tot he arribat a trobar a faltar el Villa… I gairebé l’Ibrahimovic. Continua llegint «0-0 Mai aixecar un trofeu s’havia fet esperar tant, però ha valgut la pena»

Anàlisi de la Lliga guanyada: “La Lliga del 5 a 0 amb permís de Messi”

Poques lligues del Barça s’han guanyat al mes de novembre. I encara menys en dilluns. Les eleccions al Parlament van obligar, després d’un estira-i-arronsa amb massa càlcul polític, que el Barça-Madrid de la primera volta es jugués el 29 de novembre de 2010. Una data per a la història. En el segon dia de vida d’aquest diari, l’ARA havia d’informar que el Reial Madrid, per primera vegada amb Mourinho a la banqueta, sortia escaldat del Camp Nou, humiliat pel 5 a 0 al marcador i marejat per la lliçó de fútbol de toc i control excepcional al qual havia estat sotmès. Va ser el rondo de 90 minuts més gran que s’hagi vist mai. L’endemà, la premsa internacional va publicar que, possiblement, era el millor partit de futbol de la història. El diari francès l’Equipe –igual que l’ARA- va repartir el DVD del recital entre els seus lectors. Aquella nit, el Barça va guanyar la tercera lliga consecutiva amb Guardiola com a entrenador. La resta de jornades, fins a proclamar-se campió, va anar passant tranquil.lament, com música de Handel. Només calia mantenir la calma i esperar fins al final. La superioritat futbolística havia quedat palesa als ulls de tothom. Continua llegint «Anàlisi de la Lliga guanyada: “La Lliga del 5 a 0 amb permís de Messi”»

Campions! Al 92 doblet. Al 06 doblet. Al 09 doblet… I ara tornem a Wembley

  1. Campions!!! Ens han sobrat dues jornades. Que n’aprenguin!
  2. Quan dos equips necessiten empatar, empaten. Fins i tot el Barça. (Han trigat molt a avisar a Messi que no calia guanyar).
  3. Hem guanyat la lliga i tot ha acabat bé, però si el Madrid ens posa una gespa com la del Llevant, posem dues querelles criminals. No era un camp de primera, era un prat de la Cerdanya.  Continua llegint «Campions! Al 92 doblet. Al 06 doblet. Al 09 doblet… I ara tornem a Wembley»

La Lliga que vam guanyar en dilluns l’aconseguirem en dimecres

  1. La Lliga que vam guanyar en dilluns, la nit del 5 a 0 del 29 de novembre, la rematarem en dimecres. Entre mig, anar fent.
  2. A València hi hem perdut la Copa però hi guanyarem la Lliga.
  3. L’Espanyol amb més cara i ulls dels úlitms 30 anys al Camp Nou, que ha intentat jugar a futbol, ha perdut per 2 a 0. El Luis Garcia s’haurà de menjar en patates la seva roda de premsa. Continua llegint «La Lliga que vam guanyar en dilluns l’aconseguirem en dimecres»

1-1 A Wembley! La felicitat és això (malgrat Casillas i Jimmy Jump)

  1. 3 a 1 al global de l’eliminatòria. En cap moment ha perillat un partit on tots els jugadors del Barça, superconcentrats, treuen una valoració individual de notable en amunt en les notes de Cafebaviera.cat. Enhorabona i, com deia el mosaic remullat, “gràcies equip!”
  2. Ha tornat el millor Pedro. Ja era hora. Ja era hora també que, en aquests quatre partits, algú que no fos Messi li marqués un gol al millor porter del món.
  3. Messi, Xavi i Iniesta han demostrat,  en el partit que calia, perquè són els tres millors jugadors del món. Mourinho, el millor entrenador, no ho ha demostrat amagat al costat del minibar de l’Hotel Juan Carlos. Continua llegint «1-1 A Wembley! La felicitat és això (malgrat Casillas i Jimmy Jump)»

2-1 El Barça, a la sala d’espera del títol de Lliga

  1. A vuit punts del Madrid, una jornada menys. Tritranquils. Entre els que sumem nosaltres i els que es deixi el Madrid han de sumar 4. Diumenge que ve, contra l’Espanyol, campions. La derrota d’avui no canvia gaire res.
  2. La Reial Societat, amb tanta patacada i trompada, semblava que jugués a Atocha, i no a Anoeta.
  3. El Barça ha sortit a jugar-se la Lliga amb una alineació de gira asiàtica.
  4. A la segona part, tres errors greus: 1. Jugar amb l’autocomplaença dels campions. Continua llegint «2-1 El Barça, a la sala d’espera del títol de Lliga»

0-2 He plorat, ho reconec, amb el segon gol de Messi

1. Per què avui no han enfocat el Guindi aplaudint el golàs de Messi, com van fer amb el del Ronaldinho?
2. No plorava per un gol del Barça des de l’Iniesta a Stamford Bridge. I ja sabem com va acabar aquella temporada, amb Lliga i Champions.
3. El Madrid, que va ser capaç de fer 6 gols a Mestalla, no està eliminat. Clar que aquell dia van jugar Kaká, Higuaín i Benzema. Avui, entre els tres, no sumen ni un sol minut.
4. Si Di Stéfano, al primer partit de la tetralogia, ja estava avergonyit del futbol impropi del Madrid, avui pot tenir un cobriment.
5. Al Camp Nou no vindran Pepe ni Sergio Ramos, és una llàstima. I, a sobre, a Mourinho no el veurem a la banqueta. No podrem cantar el “sal del banquillo”.
6. Confirmat: Marcelo, defensivament, és un xollo pels rivals. A part dels dos primers gols del 5 a 0, la manera com se l’ha rifat avui Afellay en el 0 a 1 és l’enèssima demostració d’aquest teorema.
7. Avui Pedro ho ha tornat a donar tot però, ara per ara, Afellay està més en forma. Avui sol ja ha amortitzat el fitxatge. Mascherano, central sublim, ja fa dies que l’ha amortitzat. Puyol, de lateral esquerre, un espectacle. A Piqué, sublim, li va la marxa.
8. Florentino Pérez li havia dit a Cristiano que marqués dos gols. Casi. Els ha fet Messi. Després de 52 gols encara hi ha gent que li diu “fals davanter centre”.
9. L’expulsió de Pepe, les coses com siguin, era planxa, joc perillós i groga i prou. Però va pels dies que li han perdonat la vermella.
10. I què carai, així Mourinho ja té excusa i per plorar una mica més.

2-0 Però ens ho hem de fer mirar

  1. Objectiu assolit. Victòria contra l’Osasuna jugant amb el Pla B. Queden 5 jornades, treiem 8 punts al Madrid més car de la història i, diuen, amb el millor entrenador del món.  Som a punt de guanyar la tercera lliga consecutiva per segona vegada a la història… i estem patint, estem desanimats, se’ns està fent llarga la lliga i ja patim per la Champions.
  2. Però hi ha motius per fomentar el pensament positiu…
  3. Villa ja torna a marcar. S’ha destapat al moment just. Al.leluia. Continua llegint «2-0 Però ens ho hem de fer mirar»