La guerra de Florentino

Arrossegat pel tarannà de Mourinho, el president del Reial Madrid és
ara víctima del seu fitxatge estrella

Amb l’arribada d’Adebayor com a davanter centre del Madrid per substituir
l’absència del lesionat Higuaín, José Mourinho ha derrotat Valdano i li ha
guanyat una batalla al president del Madrid. Per entendre el que pot passar a
la casa blanca en els propers mesos, cal mirar enrere i recordar qui és i com
les gasta el senyor Florentino Pérez Rodríguez que va nèixer el dia de març
de 1947 que el Sabadell guanyava per 3 a 1 al Madrid a la Creu Alta. Continua llegint «La guerra de Florentino»

5-0: Tot esperant el Madrid a la final

1. Una altra eliminitòria on el factor camp, amb la tornada a casa, queda reduida al no-res gràcies a l’eficàcia del Barça.
2. El Betis va jugar fantàstic i va perdre 5 a 0. L’Almeria ha jugat de pena i també ha perdut 5 a 0. A partir d’ara els rivals vindran a jugar ni fu ni fa. Per cert, el problema de l’Almeria no era Lillo.
3. Una final de copa Madrid-Barça anirà de fàbula per l’ambient, pels mitjans i com a cortina de fum a la crisi. Continua llegint «5-0: Tot esperant el Madrid a la final»

Dani Alves, una altra versió

Recuerdo los tiempos en qué, por el bien del Barça, el presidente Núñez y el entrenador Cruyff sintonizaban a la hora de fijar un límite salarial para cada jugador. El criterio estaba claro, consensuado y pensado por el bien del club, deportivo y económico. Tras el festín de Laporta, que entró prometiendo recortar sueldos de jugadores y acabó haciendo multimillonarios en euros a todos los que pasaron por su despacho, una de las tareas más difíciles para Rosell y sus hombres es intentar poner las cosas en su medida. El precio justo. En este sentido, me preocuparía que Bartomeu, Zubizarreta y Guardiola no trabajasen al unísono para saber hasta cuando puede llegar a ganar Sergio Busquets o Dani Alves. Pero, por suerte, no es el caso. Cuando el Barça le hace una oferta a Alves, es firme. A partir de ahí puede aceptar modificaciones en la forma de pago, puede ser flexible en los períodos y condescendiente con los flecos, pero directiva, secretaría técnica y entrenador han valorado lo que aporta y lo que significa el jugador para el equipo y, en función de eso, hacen la mejor oferta posible para satisfacer al jugador. No hay, ni ha habido, segundas ofertas. Continua llegint «Dani Alves, una altra versió»

3-0: El Barça li estalvia una maneta al Racing

1. Ens ha passat tantes vegades a la història… Quan marquem al primer minut, tenim tendència a pensar que ja està tot fet. Per poc que no haguéssim aixecat el peu de l’accelarador, fèiem una altra maneta.
2. Henrique, per variar, cada vegada que juga contra el Barça és un amic. Avui ha comès un penal absurd sobre Villa. Potser sí que va ser un fitxatge encertat.
3. Per cert, un penal a favor a la lliga. Alel.luia. Continua llegint «3-0: El Barça li estalvia una maneta al Racing»

El Barça més a prop de repetir Copa, Lliga i Champions

  1. Per variar, quan el fantasma del Metz treia el nas, Messi al rescat. Amb el seu gol ens hem assegurat que no hi hauria pròrroga.
  2. Milito ha fallat en el primer, en el segon i en el tercer gol del Betis. Se n’ha adonat tothom. Fins i tot ell. Continuarà demanant més minuts?
  3. Si l’hem fet jugar per intentar que trobés equip, no rebrà mai més cap oferta. És molt bona persona, molt amic de Messi, però ja no té els mínims per jugar al Barça. Em sap greu, però algú ho havia de dir. Continua llegint «El Barça més a prop de repetir Copa, Lliga i Champions»

L’entranyable història de Josep Sales

Leí una pequeña esquela en La Vanguardia y avisé al Club. Creí que Josep Sales Montoliu, enterrado el sábado en Mataró a los 87 años, debía ser el conductor del autocar del primer equipo del Barça durante tres décadas. No me falló la intuición. El chofer que condujo el autocar desde Kubala hasta Maradona acaba de morir y, con él, un montón de historias y de secretos desde 1958 a 1984. Empezó en el club con su propio Ford de 8 cilindros del ejército que iba tan despacio que, una noche, atravesando los Monegros, un jugador le gritó Continua llegint «L’entranyable història de Josep Sales»

4-1: El Màlaga només guanya el sorteig de camp

  1. El Màlaga ha guanyat el sorteig de camp i ha triat que el Barça no pogués atacar a la primera part a Travessera de Les Corts. Tant se val, a la Diagonal, tres gols en mitja hora i bona nit.
  2. Affelay avui ja ha tingut deu minuts i ha fet tres coses molt interessants. Especialment les passades a l’espai, prometen.
  3. Iniesta ha fet, a part del primer golàs, un altre partit genial. No guanyar la Pilota d’or no l’ha desmotivat. Al contrari, porta dos partits seguits fent exhibicions de “chapeau” per l’únic titular a tots els partits de Lliga. Continua llegint «4-1: El Màlaga només guanya el sorteig de camp»

Qui deia que la pilota d’Or per a Messi era una injustícia?

És allò de la cua de lluç o el cap d’arengada. Segurament, el cuer de primera divisió juga
millor a futbol que el líder de segona, però el primer classificat té l’autoestima alta, juga
amb confiança i sense complexos. I, sobretot, està acostumat a tenir la pilota i mirar
d’anar a l’atac. Així, aquest Betis agosarat de Pepe Mel va fer que, en alguns moments
de la primera part, el bon grapat d’aficionats andalusos d’ahir al Camp Nou anessin
fent “olés” mentre els seus jugadors cosien quatre passades seguides prop de l’àrea de
Pinto. I no ho feien davant d’un Barça atapeït de suplents sinó Continua llegint «Qui deia que la pilota d’Or per a Messi era una injustícia?»

Guardiola aprèn la lliçó: els titulars, a l’anada

  1. Després del patiment amb l’Ahtletic Club amb suplents a casa i titulars a San Mamés; després de caure eliminats l’any passat amb el Sevilla amb suplents a casa i titulars a fora, finalment hem decidit fer-ho al revés. Sentenciem a casa i suplents a camp del Betis.
  2. Per cert, qui deia que la Pilota d’Or per Messi era una injusticia?
  3. Per cert, qui deia que la Pilota d’Or dividiria el vestidor? I que Xavi i Iniesta estaven tristos. El primer gol de Messi, assistència d’Iniesta. El tercer, a passada de Xavi. Jo no els he vist gaire afectats. Messi, Iniesta i Xavi. Un, dos, tres, botifarra de pagès. Continua llegint «Guardiola aprèn la lliçó: els titulars, a l’anada»

El reglament de la Masia que van seguir Messi, Iniesta, Xavi i Guardiola

El éxito de la cantera, que nos ha llevado a la cima del fútbol mundial, es fruto del trabajo de mucha gente que estos días está recibiendo el reconocimiento merecido. Pero también es mérito de las normas y la disciplina impuesta a los futuros cracks. Así, a los residentes que a partir de 1.980 llegaban a la Masía, se les regalaba un librito que era un reglamento muy pormenorizado de cómo debían actuar, ilustrado por unos dibujos bastante “naïf”. Las primeras dos páginas eran una carta de bienvenida del presidente Núñez. “Has entrado a la Masía del FCBarcelona. ¿Qué significa esto?”  Y había frases como estas: “Recuerda que serás uno de los hombres del año 2.000 y que tu preparación no podrá ser solo deportiva. La sociedad también te exigirá una preparación intelectual para poder triunfar”. Pero entremos al detalle y miremos algunos puntos del interesante reglamento que, en su día, cumplieron a rajatabla Guardiola, Xavi, Iniesta o Messi.

Habitaciones

Todos nosotros tenemos un número de cama, de toalla y de armario. Al ser nuestros, mientras estemos en la Masía somos responsables de sus desperfectos. Continua llegint «El reglament de la Masia que van seguir Messi, Iniesta, Xavi i Guardiola»