Autor: Xavier Bosch

0-4: I per fi un gol de falta directa. De Messi, esclar

  1. L’equip, després dels torrons i polvorons que ens van fer patir a Bilbao i amb el Llevant, ja torna a tenir el ritme d’abans de vacances que van tastar el Madrid o l’Espanyol, per posar dos exemples a l’atzar.
  2. Lotina, entrenador del Deportivo, va dir que estava convençut de poder guanyar al Barça. Va dir “només hem de fer quatre coses ben fetes”.  No va dir quines. Resposta: 4 gols.
  3. Mires Messi i dius “no ha fet un partit espectacular”. I veus que ha donat l’assistència dels gols de Villa i el de Pedro i, a més  a més, ha fet un gol de falta amb un xut amb tant d’efecte que ja no se’n veuen d’aquesta mena. Per fi, a mig  campionat, el primer gol del Barça de falta directa a la Lliga. Començava a ser preocupant. Continua llegint «0-4: I per fi un gol de falta directa. De Messi, esclar»

Abigooooool… però quin patir!

  1. El gol estava pensat i dissenyat pels tres millors del món. Xavi per Messi, Messi per Iniesta… però s’ha colat Abidal. Encara no m’ho crec. Ell, tampoc.
  2. Per cert, amb dos collons, anem a San Mamés a jugar-nos la Copa i deixem el Pilota d’or 2010 a la banqueta. Iniesta, com antigament, revulsiu a la segona part.
  3. Ibrahim Afellay, en el seu debut amb el Barça, no ha fet res malament. Tampoc res bé. No ha tocat ni una pilota. Ha jugat un minut. És un fitxatge per perdre temps. Continua llegint «Abigooooool… però quin patir!»

Onze victòries seguides mentre Messi menja pipes

  1. Per començar l’any, el Madrid dorm cinc punts per sota el Barça. No està malament.
  2. Haver de demanar el final de partit, amb el porter del Llevant pujant a rematar de cap a l’últim minut no és un bon senyal. Però finalment hem guanyat un partit de les sis de la tarda. Amb l’Hércules i el Mallorca ens va anar pitjor.
  3. Proposo: Bojan podria jugar al Camp Nou, amb el Barça, però amb la samarreta de Catalunya. Potser així no relliscaria tant ni estaria tan angoixat. Continua llegint «Onze victòries seguides mentre Messi menja pipes»

Thiago o Cesc, la qüestió del 2011

Amb Sandro Rosell apostant que Guardiola anunciarà aviat la seva renovació
per la temporada que ve és hora que Zubizarreta, amb el vist-i-plau del propi
Pep, vagi perfilant la plantilla pel curs 2011-12. D’entrada, l’arribada d’Afellay
omple tres mancances que tenia l’equip: la presència d’un altre extrem de
garanties, un altre jugador que aposti per l’ú contra ú (pel dia que les parets
i les triangulacions no surten) i un recanvi per Iniesta que, d’aquesta manera,
podrà dosificar-se una mica més. L’altre interior, el dret, continuarà sent per un
Xavi que, per més que Mourinho el voldria jubilar d’aquí a dos anys, sembla que
té corda per estona. Per això, el gran dubte de la temporada que ve és Continua llegint «Thiago o Cesc, la qüestió del 2011»

Sala Maxenchs, un acte de justícia

El Barça, aquest Club on hem aconseguit que un empat sigui notícia, és, des d’ahir, una mica més gran. Per fi, es va batejar la sala de premsa del Camp Nou amb el nom de Ricard Maxenchs, el periodista que, intuitivament i amb la modèstia dels savis, es va inventar l’ofici d’això de la direcció de comunicació aplicat al futbol i, més concretament, al Barça. Aleshores, el 1981, se’n deia “cap de premsa” i, de mica en mica i des de zero va anar creant un llibre d’estil, de com comunicar els fitxatges, ordenar les rodes de premsa, decidir on s’havien de posar els fotògrafs o muntar cerimònies de tota mena. Continua llegint «Sala Maxenchs, un acte de justícia»

1-5 a l’Espanyol. Quin diari regalarà el video d’aquesta maneta?

  1. De moment, ni Público, ni Mundo Deportivo, ni l’Ara, ni l’Equipe han dit que regalaran aquest dvd d’una altra maneta històrica. Per què serà?
  2. Pochetino ha dit després del partit que “a estones, li hem jugat de tu a tu al Barça”. A les estones que ens han tractat de vostè els n’han caigut cinc.
  3. Guardiola, per una vegada a la vida, es va equivocar: va dir que aquest era el desplaçament més difícil que li quedava al Barça.  Continua llegint «1-5 a l’Espanyol. Quin diari regalarà el video d’aquesta maneta?»

Messi castiga els qui se’n van abans d’acabar el partit

  1. Càstig pels que se’n van del Camp Nou al minut 35 o 40 de la segona part.  S’han perdut el gol antològic de Messi i s’han perdut el gol psicològic per Bojan. Als que marxen d’hora, ja els està bé.
  2. Càstig pels que, després del descans, tornen tard a la butaca i fan aixecar tota la filera. Avui, per apurar comprant el frankfurt, s’han perdut el 3 a 0, un altre golàs de Messi, ja els està bé.
  3. Avui ja no ha calgut que jugués l’onze de gala per tornar a fer 5 gols a casa. Ha pogut jugar fins i tot Maxwell. Continua llegint «Messi castiga els qui se’n van abans d’acabar el partit»

Avui som molt més forts que ahir

M’estimo més ser del club amb més títols que no de l’equip del món que ven la seva samarreta més cara. Cada vegada més, però, una cosa va lligada amb l’altre. M’estimo més no empastifar la samarreta del Barça amb marques i patrocinis, de cap mena, però vull, sobretot, un Barça sanejat, menys endeutat i que pugui mantenir les seccions d’èlit i les quotes dels carnets i dels abonaments al nivell més assequible de les grans entitats europees. Continua llegint «Avui som molt més forts que ahir»

El Barça guanya al Rubin Kazan i intenta fer-li l’amor a un arbre

  1. Finalment hem trencat el malefici del Rubin Kazán i hem guanyat un partit contra un equip que necessitava guanyar i que s’ha tancat amb deu homes al darrera. Intentar jugar a futbol contra un equip que no vol la pilota és com intentar fer l’amor a un arbre. Citació de Valdano, quan no era director del Madrid.
  2. Andreu Fontàs i Marc Bartra han demostrat, una vegada més, que no cal anar buscar centrals a Ucraïna, ni a l’Uruguay, ni a Mèxic. Puyol i Piqué tenen dos bons recanvis.
  3. El Barça de Guardiola ha batut un altre rècord. En tota la primera meitat només ha comès dues faltes. Això ja era un rècord, però és que l’ha tornat a batre a la segona part, que només n’ha comès una. En total, tres. Mai vist.  Continua llegint «El Barça guanya al Rubin Kazan i intenta fer-li l’amor a un arbre»