- A la primera mitja hora no hem rematat a porta, ens han pressionat molt bé a dalt i semblaven un equip embussat. A partir del minut 30, ha despertat Messi, ha funcionat el Barça i al Mallorca se li ha acabat la benzina. Avui ha estat el triomf de la paciència.
- A Messi li faltava un gol de vaselina amb el cap. Avui l’ha fet per obrir la llauna. Sensacional assistència de cullera de Keita.
- Quan Pinto, Adriano i Keita juguen tan bé com avui tornem a pensar que tenim plantilla per a guanyar-ho tot. Contra l’Arsenal, però, que tornin Valdés, Alves i Xavi. Continua llegint «0-3: Torna el gran Barça i esborra el Mallorca a base de paciència»
Autor: Xavier Bosch
2-1 El Barça guanya mitja Lliga al Camp Nou
- Per esvaïr dubtes després de l’empat a Gijón i de la derrota a l’Emirates, calia guanyar. I patint, amb un joc espès, amb més errades individuals que de costum, hem sabut guanyar un partit molt complicat. Avui hem guanyat mitja Lliga.
- Quan a Madrid ja ensalivaven pensant que ens havien retallat quatre punts en set dies, tornem a ser on érem. A cinc punts i el guió de programa que ja devien tenir a punt els del Punto Pelota, a prendre pel sac.
- L’Athletic Club ha tornat a fer el “cerrojo” lamentable al Camp Nou però, en canvi, li ha regalat tot el partit una autopista per la dreta a Dani Alves. Tot i que no és el rei de la centrada, al final ha donat les dues assistències dels dos gols. Continua llegint «2-1 El Barça guanya mitja Lliga al Camp Nou»
1-1: Piqué retratat (i no al twitter, precisament)
1. Jugar de central amb Milito, Maxwell i Alves al costat és una temeritat. Però la jugada del gol de l’Sporting, David Barral retrata Piqué dues vegades. Primer a la banda i després a l’àrea.
2. Hom dirà que s’ha passat la setmana pendent de #eldeloscuadros i, en canvi, avui, no ha vist #eldelasrayas.
3. La veritat és que, defensivament, a la segona part ha millorat molt i ha volgut posar-se l’equip a l’esquena. Continua llegint «1-1: Piqué retratat (i no al twitter, precisament)»
Guardiola dixit: “Sense Messi no seríem on som”. Evident.
- Des de l’any 1928 que és juga la Lliga de futbol i mai ningú no havia guanyat 16 partits seguits. Senyal que és molt i molt díficil el que ha aconseguit el Barça d’enguany. Avui ha costat molt i molt.
- L’afició i els entrenadors són la hòstia: Messi marca els tres gols i els millors elogis són per haver corregut enrera per frenar un contraatac del Kun Agüero, guanyar-li la carrera, treure-li la pilota i sortir-la jugada. Està molt bé, però això ho podia fer Silvinho i, en canvi, Silvinho mai marcaria tres gols.
- Estic tip de sentir que compari Messi amb Di Stéfano, gent que mai no va veure jugar Di Stéfano. Continua llegint «Guardiola dixit: “Sense Messi no seríem on som”. Evident.»
0-3 i a la final! Aquest ha estat l’últim partit sense patir de tota la temporada
- Almería és l’equip més regular. A la Lliga 0-8. Almería a la Copa 5+3= 8-0.
- Sort que durant la setmana, els jugadors d’Oltra havien assajat el llançament de penals, per si de cas.
- Golàs d’Adriano i golàs d’Afellay, bona manera de desvirgar-se com a golejadors del Barça. D’aquí en endavant, dificilment tornaran a ser titulars. Continua llegint «0-3 i a la final! Aquest ha estat l’últim partit sense patir de tota la temporada»
Enguene, el Lionel que ve
El exvicepresidente Josep Mussons me invitó, el pasado lunes, a comer en la Masía junto a todos los hombres (y Carme Drópez) que han contribuido a hacer de nuestro edificio emblemático la factoría de jugadores más importante del mundo. Compartí, junto a una decena de periodistas, el privilegio de entrar y comer en un sitio sagrado. La conversación en la comida con los Mateu, Huguet, García Meranges giró, como no podía ser de otra forma, entorno al fútbol formativo, al buen hacer de Luis Enrique y el descalabro del Madrid en la Liga. Al final, Mussons pidió un aplauso para Carles Folguera, el director de la Masía que nos habia acogido. Me encantó conocer y saludar al que tantas veces había visto actuar en el Palau tras todas esas protecciones de un portero de hoquei que le hacen irreconocible. Al tenerlo delante, me corté. Tenía un capricho y no osé pédirselo. Continua llegint «Enguene, el Lionel que ve»
0-3 Rècord (i gol average contra l’Hèrcules a favor)
- Des que vaig nèixer, no havia vist mai cap equip guanyar 15 partits de lliga seguits. Ho ha aconseguit aquest Barça infal.lible que avui ens ha fet patir fins al minut 88.
- Guanyar el 100% de partits fora de casa, 10 de 10, encara és més difícil d’igualar.
- Messi feia un partit espessot. Però només ha calgut que perdés tres pilotes en una sola jugada per picar-se en el seu orgull. En els últims vint minuts, cinc xuts, grans jugades i dos gols. Continua llegint «0-3 Rècord (i gol average contra l’Hèrcules a favor)»
La guerra de Florentino
Arrossegat pel tarannà de Mourinho, el president del Reial Madrid és
ara víctima del seu fitxatge estrella
Amb l’arribada d’Adebayor com a davanter centre del Madrid per substituir
l’absència del lesionat Higuaín, José Mourinho ha derrotat Valdano i li ha
guanyat una batalla al president del Madrid. Per entendre el que pot passar a
la casa blanca en els propers mesos, cal mirar enrere i recordar qui és i com
les gasta el senyor Florentino Pérez Rodríguez que va nèixer el dia de març
de 1947 que el Sabadell guanyava per 3 a 1 al Madrid a la Creu Alta. Continua llegint «La guerra de Florentino»
5-0: Tot esperant el Madrid a la final
1. Una altra eliminitòria on el factor camp, amb la tornada a casa, queda reduida al no-res gràcies a l’eficàcia del Barça.
2. El Betis va jugar fantàstic i va perdre 5 a 0. L’Almeria ha jugat de pena i també ha perdut 5 a 0. A partir d’ara els rivals vindran a jugar ni fu ni fa. Per cert, el problema de l’Almeria no era Lillo.
3. Una final de copa Madrid-Barça anirà de fàbula per l’ambient, pels mitjans i com a cortina de fum a la crisi. Continua llegint «5-0: Tot esperant el Madrid a la final»
Dani Alves, una altra versió
Recuerdo los tiempos en qué, por el bien del Barça, el presidente Núñez y el entrenador Cruyff sintonizaban a la hora de fijar un límite salarial para cada jugador. El criterio estaba claro, consensuado y pensado por el bien del club, deportivo y económico. Tras el festín de Laporta, que entró prometiendo recortar sueldos de jugadores y acabó haciendo multimillonarios en euros a todos los que pasaron por su despacho, una de las tareas más difíciles para Rosell y sus hombres es intentar poner las cosas en su medida. El precio justo. En este sentido, me preocuparía que Bartomeu, Zubizarreta y Guardiola no trabajasen al unísono para saber hasta cuando puede llegar a ganar Sergio Busquets o Dani Alves. Pero, por suerte, no es el caso. Cuando el Barça le hace una oferta a Alves, es firme. A partir de ahí puede aceptar modificaciones en la forma de pago, puede ser flexible en los períodos y condescendiente con los flecos, pero directiva, secretaría técnica y entrenador han valorado lo que aporta y lo que significa el jugador para el equipo y, en función de eso, hacen la mejor oferta posible para satisfacer al jugador. No hay, ni ha habido, segundas ofertas. Continua llegint «Dani Alves, una altra versió»