Categoria: En calent

1-2 Exhibició de futbol total i Messi absolut al Calderón

13/09/2015 Atlético de Madrid 1 – Barça 2

1. El millor partit del Barça a la Lliga en molts mesos. Tant amb pilota com sense.
2. Tercer partit guanyat i tercer per la mínima, però avui si no fos per Rakitic, Oblak, Suárez i Mateu Lahoz -i no necessariament per aquest ordre- mereixíem guanyar més sobrats.
3. La clau, el gol de Neymar just després del ja tradicional gol de Fernando Torres contra el Barça.
4. Messi, amb mitja hora n’ha tingut prou. Ho ha fet tot i tot bé. Imparable. Imperial. Les suplències pactades sembla que sí que les paeix bé. I nosaltres també.
5. Mascherano, en canvi, semblava que ell sí que tingués jet-lag. Altrament, no s’entén les dues pilotes tontes que ha perdut abans del minut 16.
6. Tant Vermaelen com Mathieu, avui han estat millors centrals que ell. Per una vegada, Mathieu entrant en fred des de la banqueta ha fet un bon partit.
7. Sergi Roberto, que ha estat tocat tota la setmana, tothom deia que tenia la prova de foc al Calderón. Ho ha brodat. S’ha imposat per alt, de cap, per baix, tallant una pilota a l’esquena prodigiosa amb 1 a 1, i ha continuat pujant a l’atac sense rifar mai la pilota.
8. Iniesta, al meu entendre, està ensenyant la seva millor versió des que és jugador del Barça. Al costat de Messi rep menys elogis dels que mereix.
9. Les estadístiques de Luis Enrique, avui, no es trenquen: ha guanyat tots els partits contra Simeone, ha guanyat tots els partits després d’aturada per seleccions, i en tot el 2015 no ha perdut cap partit de Lliga que empatava al descans. Bravo!
10. Una altra estadística que no es trenca: amb Mateu Lahoz no hem perdut mai un partit de Lliga. Però sí que vam perdre una Lliga. Avui ha demostrat que seria un bon àrbitre d’handbol. De tres penals clars, per mans, no n’ha xiulat ni un. Horrorós.

1-0 Latre decideix imitar Guruceta en un Camp Nou calent

29/08/15 Barça 1 – Màlaga 0

1. Millor partit que resultat.
2. Dos gols, sis punts. Màxim rendiment. No encaixar és bàsic i continua la ratxa de Bravo a la Lliga. Des de l’11 d’abril.
3. El trident s’entén tan bé que es busca massa dintre l’àrea. Tant Messi, com Neymar, com Suárez els ha sobrat més d’una passada per buscar-se. Que xuti el primer que pugui, coi.
4. Jaime Latre, un arbitre aragonès que no el recordo haver vist mai al Camp Nou, ha debutat amb un arbitratge sospitosament dolent. I no parlo, ara, de només haver allargat un minut la primera part, precisament.
5. Iniesta continua sent el rei del mig del camp i, igual que a Bilbao, ha liderat l’equip. Rakitic està tímid (Rafinha ha sabut revolucionar i penetrar) i Busquets ha propiciat, amb tres errades seves per badar, les tres millors ocasions d’un Màlaga amb una contra perillosa.
6. Si ens la tornen a fer de mig del camp, faig un Creixell: me la tallo i em faig monja. Aquell error de Busquets i aquell xut andalús, al minut 19, ha servit per despertar un Barça que ha sortit massa adormit o massa endropit.
7. Coincideixo amb Luis Enrique: al descans estava segur que el Barça avui sí trobaria la manera de trencar el mur. Kameni, de nou, l’hem doctorat al Camp Nou.
8. Sento a les ràdios un debat que em treu de polleguera sobre el cinquè central del Barça. Vermaelen és, de llarg, el tercer i pot fer competència als dos titulars.
9. Messi continua de pretemporada, de mica en mica, agafant el ritme. 0 gols en 2 partits. Ara ja sabem qui marcarà al Calderón.
10. La gespa nova? No sé perquè l’hem canviat. S’aixecava i estava poc ferma. A Messi, per exemple, no li agafava bé el peu de suport i això l’ha perjudicat en tres o quatre jugades.

0-1 Les 10 conclusions -prou positives- de la gran victòria a San Mamés

23/08/2015 Athletic Club 0 – Barça 1

1. Hi haurà un abans i un després a la carrera de Sergio Roberto amb el partidàs de lateral dret d’avui. Ha tapat moltes boques, té velocitat i té futbol i ha demostrat que Douglas continuarà jugant poc.
2. Vermaelen, davant d’Aduriz i a San Mamés, ha fet també un partidàs. Per alt, per baix, per col.locació i per sortida de pilota.
3. Jugar amb un bon davanter centre et guanya partits. Luis Suárez n’ha tingut dues a la primera part i ha fet el de la segona.
4. Jordi Alba, encara molt fora de forma i fent l’esforç per aguantar els 90 minuts, ha sabut dosificar les arribades. Però de qualitat, l’arribada i centrada del gol, sublim.
5. Messi premi al fair-play. Quan veu que ens regalen un penal, el tira a les mans del porter. Encara de pre-temporada, s’ha guardat la gran jugada pel minut 86.
6. L’Athletic Club que fa deu dies ens en va fer quatre, ahir va rematar a porteria per primera vegada al minut 93, i des de 30 metres.
7. Iniesta ha estat el líder del Barça. Partidàs. El braçalet li senta bé.
8. Per tots els que volen trinxar la plantilla del Barça, avui han vist que l’armari és més ple del que es pensaven. I això que a Rafinha tampoc li ha sortit el partit.
9. Fins d’aquí a molts mesos no tornarem a jugar amb l’Athletic Club. Gran notícia. Com era allò que va dir el Schuster?
10. Amb González González el Barça havia guanyat tots els partits i va perdre 4 a 0 a San Mamés. Amb Del Cerro grande l’Athletic Club no havia perdut mai. I avui ha perdut. Els àrbitres sembla que també miren les estadístiques abans dels partits.

1-1 Piqué, de tantes ganes, ens perjudica a la Supercopa i a la Lliga

17/08/2015 Barça 1 – Athletic 1

1. El guanyador de Lliga i Copa no s’emporta la Supercopa. Se l’endú l’Athletic Club. Felicitats. Ho han merescut a 180 minuts.
2. Paradoxa. El Tata Martino va guanyar l’únic títol que se li ha escapat a Luis Enrique.
3. La Supercopa d’Espanya
4. Piqué doble pal. Si l’ocasió del minut 5 hagués anat a dins, la final hauria canviat. L’expulsió del minut 55 ha estat un doble pal: s’ha acabat el partit i la final i, el que és pitjor, la seva protesta el deixarà fora del debut de Lliga a San Mamés (again). I sense Piqué ens en van fotre 4. I Mathieu sancionat per la Lliga i amb Adriano i Alba lesionats, el més lògic serà Alves, Mascherano, Bartra, Vermaelen.
5. I Bravo a la porteria. Està clar que dóna més tranquilitat i que atura gols mastegats.
6. Valverde, avui sí, ha demostrat com s’ha de marcar a Messi. Amb tres homes i tapant-li les dues sortides. Clar que Messi amb 10 dies d’entrenament encara no pot escapolir-se de l’escomesa. Clar que amb Neymar al camp el Barça hauria tingut més desequilibri.
7. El millor del partit, el còrner assajat de la primera part. Llàstima del misto de Pedro. Per cert, ho ha donat tot, com sempre, però sembla que la màgia va acabar a Georgia.
8. Paradoxa: en la pèssima final de Luis Suárez, passarà a la història com l’únic que ha donat l’assistència de gol. Amb el pit.
9. Empat a 4 als 90 minuts contra el Sevilla, 4 a 0 a Bilbao i empat a 1 al Camp Nou. Luis Enrique ha de despertar l’equip perquè la Lliga comença diumenge. A Bilbao (again).
10. No poder guanyar els 6 títols del 2015 és la millor manera per intentar guanyar els títols del 2016. Avui una remuntada ens hauria fet pensar que som més bons del que realment som.
(Les notes que venen a continuació són fins a l’expulsió de Piqué, sinó no s’entendria que aprovés Mathieu).

4-0 Per què el desgast de la Supercopa d’Europa es carrega la Supercopa d’Espanya?

14/08/2015 Athletic Club 4 – Barça 0

1. Sense haver badat a la segona part contra el Sevilla i sense la pròrroga duríssima, a San Mamés haurien jugat Piqué, Busquets, Rakitic i Iniesta. I Messi i Alves no haurien estat absents. I Luis Suárez no hauria jugat el seu pitjor partit amb el Barça.
2. Rafinha va repetir titularitat i no semblava el mateix jugador. D’un partit tan bo a un de tan pèssim. Sergi Roberto, en canvi, va estar més regular. Malament tots dos dies.
3. Ter Stegen, en canvi, regular: 4 contra el Sevilla, 4 contra l’Ahtletic Club en dues finals. De tant en tant, treure una mà li permetria el que ja sembla inevitable: que Bravo continuarà de titular a la Lliga. El 1 a 0 que obre el meló de la derrota és una frivolitat inconcebibe del nostre porter. No es pot anar tant de sobrat.
4. Ara el més barat i fàcil serà dir 4 en contra amb hat-trick d’Aduriz: Bartra i Vermaelen són uns paquets. Van ser del més digne de l’equip. El 2 a 0 és una pèrdua infantil de Sergi Roberto, el 3 a 0 és una pèrdua pueril més d’Adriano, el 4 a 0 un penal d’Alves.
5. Que ningú vulgui fer coloms. Aquesta final està perduda. No hi haurà remuntada.
6. Luis Enrique va confiar en una defensa inèdita, el mig del camp més tou i la davantera de luxe. I no va funcionar res.
7. Pedro, ahir titular, no va ser salvador. El seu remat al pal amb l’1 a 0 hauria canviat el partit, la final i segurament la temporada.
8. El millor del 4 a 0 de la Supercopa és que, d’aquí a 10 dies, tornarem al debut de la Lliga a San Mamés amb una altra inspiració, concentració i estat físic.
9. Per cert, si la Lliga i la Copa la guanya el mateix equip, no li donen directament la Supercopa següent? Ah, que manen els interessos econòmics i televisius…
10. Dos partits oficials, dos penals en contra. No dic que no ho siguin. Dic que és una dada.

5-4 Conclusions -bones i no tant- d’una Supercopa que portarà cua

11/8/2015 Barça 5 – Sevilla 4

1. Per damunt de tot. Títol i Supercopa d’Europa al sac. Felicitat absoluta.
2. Com a la pretemporada, el Barça amb Messi és un equip molt bo. Sense Messi, a partir del minut 60, (fa una setmana estava de vacances) l’equip baixa molt. Ha hagut de reaparèixer al final de la pròrroga -amb 4 xuts consecutius i provocant la falta- per no arribar als penals.
3. El millor d’aquesta final és adonar-se que tot costa molt. Amb 4 a 1 els jugadors han donat el partit per acabat. I d’acord que Unai Emery és el millor client, que mai no ens ha guanyat cap partit, però avui ens ho ha fet groar. Al final, tampoc.
4. Rafinha, Messi a banda, ha estat el millor del Barça. Però la seva titularitat només l’he entès quan Robert Fernández ha explicat a TV3, abans del partit, que “Pedro ens ha dit que vol marxar”. És lògic, doncs, que Luis Enrique se la jugui amb qui vol jugar al Barça. Però, paradoxes del futbol, l’ha necessitat a la pròrroga i Pedro ha fet el gol que passarà a la història.
5. Pedro, al camp, durant molts anys, amb encert o no, ho ha donat sempre tot. Pensant en el Barça. Les declaracions de després del partit, no. Si vol marxar per jugar més amb Van Gaal, que ho digui, que pagui la clàusula però que no ens munti aquest incendi que portarà cua.
6. Sobre el partit encara… Estem en pretemporada i, per tant, tots els jugadors fan errades desacostumades. Combinen errors i encerts. Mathieu, per exemple, que fa un error de marcatge en el gol de Reyes i que comet un penal sobre Vittolo, a l’últim minut de la pròrroga en treu una de providencial on el més fàcil seria cometre un altre penal. Com a lateral, però, m’agrada més a l’atac que al darrera.
7. A part dels dos golassos de la remuntada de Messi -el primer com Maradona, el segon com Messi- m’agrada que el Barça torni a marcar de contraatac (Rafinha) i robant després de pressió alta (Luis Suárez).
8. Alves amb el 6 de Xavi, sembla una mica una heretgia. No estava molt bé el seu homenatge a Abidal amb el 22?
9. Luis Enrique també s’equivoca, a vegades, amb els canvis. L’entrada de Bartra i Sergi Roberto per Iniesta i Rafinha ha estat massa regal per al Sevilla. Especialment per un Bartra que continua sortint a massa fotos dels gols rivals.
10. Patxanga és l’anunci de l’estiu. Diu que les clares te les has de guanyar. Avui 5 de cervesa i 4 de llimona. Però ens l’hem merescut beure-la nosaltres.

“Un tossut amb una idea”. El meu perfil sobre Luis Enrique

Publicat a l’ARA, el 8 de juny de 2015

Luis Enrique, després de retirar-se del futbol el 2004, es va posar tot de reptes personals. Un any més tard es convertia en un ironman capaç de nedar 4 quilòmetres, pedalar-ne 180 més i córrer una marató, tot seguit. Després de descobrir que “el desafiament dels límits està en el camí de la meta”, es va apuntar a la “Marató des sables”, una de les proves més dures del món. Són set dies corrent una marató diària, pel desert del Sàhara, amb la motxilla a l’esquena, dormint al terra i sense dutxar-se ni un sol dia. Al final de la quarta etapa, els dits del peu de Luis Enrique s’han convertit en sang, llagues i butllofes. L’endemà –així ho va ensenyar un reportatge del Canal +- ni tan sols es pot calçar. Té per davant una etapa de 75 quilòmetres a 45 graus i no és que no pugui córrer, és que camina molt coix. Es planteja retirar-se. Dubta, però no llença la tovallola. Triga tretze hores a fer el recorregut i arriba de nit amb una llanterna al cap. Però arriba. El repte, per Luis Enrique, és tan físic com mental. El desafiament és tan al límit que només són capaços de suportar-ho els qui es blinden del dolor. Al setè dia, va arribar a la meta final. Objectiu aconseguit.
Luis Enrique va arribar al Barça amb una idea de futbol (“cal sorprendre als rivals per diferents vies”) i, malgrat els abrandats dubtes de l’entorn, ha sabut mantenir-s’hi fidel. Se li va criticar el futbol més directe, se li van mensytenir les rotacions però ell es va mantenir fidel a la idea inicial. Sabia que, per arribar a l’èxit final, havia de perseverar, no rendir-se i aïllar-se del soroll extern, sovint interessat. “No tinc capacitat per acceptar les crítiques, ni les escolto, ni les llegeixo”, va dir a l’octubre, després perdre el partit Bernabéu. Les tensions interiors han estat més dures de portar. Ell va arribar i, a la seva presentació, va dir “El líder sóc jo”. L’afició necessitava aquest missatge però al vestidor no va ser tan ben rebut. Ell sabia que, a part d’aconseguir que per Piqué i Alves el futbol tornés a ser prioritari, i, a l’octubre, aconseguir que la introducció de Suárez no perjudiqués els egos i el rendiment de Neymar i Messi. Al brasiler i l’argentí els va donar més dies de vacances de Nadal però, en tornar, Messi li va faltar al respecte en un entrenament i, després d’asseure’l a la banqueta a Anoeta, se les van tenir. En aquell moment, el cos de Luis Enrique li demanava un gest de disciplina exemplar, però la intervenció de Bartomeu, amb llargues sessions de conversa amb un asturià tossut i sorrut, va aconseguir que el carro no anés pel pedregar. Luis Enrique, en un moment clau, va tenir prou intel·ligència i generositat per posar el Barça, i de nou l’èxit final de l’equip, per damunt de la seva persona. Amb llagues, butllofes i sang ha aconseguit arribar portar l’equip fins a la meta, patint però guanyant totes les etapes.

3-1 Per què el Barça planta la bandera al centre del món?

06/06/15 Juventus 1 – Barça 3

1. Perquè Luis Enrique no va tenir els dubtes que hi havia fora.
2. Perquè Messi va decidir que volia guanyar els tres títols.
3. Perquè Neymar, que jugava a la Play Station amb Buffon de porter, li ha fet un gol a l’últim segon.
4. Perquè mentre tothom estava pendent de Messi, apareixen en silenci a l’àrea l’Iniesta i el Rakitic per l’1 a 0 al minut 3.
5. Perquè Iniesta que ha tornat a forçar per jugar una final de Champions, i que el Crackòvia li ha retret que no feia assistències de gol, n’ha regalat un de sublim. MVP de la final. Potser li hauria donat a Neymar.
6. Perquè un davanter centre “pilota d’or” apareix quan més se’l necessita. Luis Suárez n’havia tingut quatre (dues grans aturades de Buffon) i ha marcat d’oportunista quan ho passàvem pitjor.
7. Perquè Guardiola tenia raó: tenim el millor contraatac del món. El segon i el tercer han arribat després de còrner a favor de la Juventus.
8. Perquè el renovat Pedro suma. Ha jugat 2 minuts, ha tocat una sola pilota i ha donat una assistència pel 3 a 1.
9. Perquè s’ha sabut patir contra un gran rival però s’ha guanyat, com fa una setmana, una altra final per 3 a 1.
10. Perquè Xavi es mereixia un final així. Per ell i per nosaltres. Millor impossible.

3-1 Messi fa en una final el mateix que feia amb 15 anys als camps de la bolera

30/05/2015 Barça 3 – Athletic Club 1

1. Als camps de la bolera, en qualsevol partit de cadets, Messi es podia rifar cinc jugadors des de la banda i marcar. Avui ho ha fet en una final, contra uns marcadors massa pesats, per obrir la llauna. El seu millor gol.
2. Neymar, avui sí, un espectacle, efectiu i buscant bé tots els espais per l’equip.
3. El gol mal anul·lat al minut 8 era la síntesi de la jugada de la temporada: l’obertura de Messi picada a l’esquena de la defensa i gol de Neymar.
4. Amb un porter com Ter Stegen, que és el millor passador de l’equip, no li surt a compte pressionar amunt. La Juve ens esperarà allà, tancats.
5. Una altra final contra l’Athletic Club que guanyem sense patir. Avui ja no han tingut tan bon perdre. L’acció sobre Neymar per part dels jugadors i l’afició basca xiulant els jugadors quan els ha anat a aplaudir, ha enfosquit un dia de cohabitació perfecte per la ciutat i a l’estadi.
6. Si Xavi, de falta, al minut 90, en el seu últim partit al Camp Nou, hagués marcat… El pal ha estat injust.
7. Mascherano, tres passades llargues a 40 metres per Alves, com si fos Koeman.
8. La primera part del Barça ha estat de futbol total. Com la final del Calderón. Només Herrerín amb aturades impossibles a Suárez, Neymar, Piqué i Messi ha impedit la golejada ja al descans.
9. Era mentida: els jugadors no donaven la Copa per guanyada. Han estat professionals i quirúrgics per guanyar-la.
10. I demà, la final de la Copa d’Europa d’handbol. El Karabatic que he vist avui és també un Messi que vol i resol.

2-2 Primer vespre d’il.lusió i llàgrimes. En vindran més

23/5/2015 Barça 2 – Deportivo 2

1. Xavi, comiat perfecte. De to, calidesa i emoció.
2. Un 10 pel públic amb l’ovació sincera cap a Vermaelen. Primer per jugar després d’un any patint, i segon pel seu bon rendiment per alt i per baix. Una prova més que els mitjans van per una banda i l’afició per una altra, segurament més sàvia. Gran fitxatge… per la temporada que ve. Permetrà Mascherano rellevar-se amb Busquets i Mathe
3. Quan baixem el pistó, com a Munic, qualsevol rival necessita massa poc per a fer-nos mal.
4. Rafinha, quan no es vol adornar en excés dins de l’àrea, em sembla un interior sensacional. Molt el què el Barça buscaria al mercat si no el tingués.
5. Ja sé que som campions i que no ens hi jugàvem res, però no m’ha agradat gens l’actitut del Barça, a partir del 2 a 0 de no mirar la porteria rival.
6. Aquí continua marcant Messi i prou. Que torni Suárez per a les finals. Tornarà i marcarà. A Berlín, segur.
7. El Deportivo, que no té la qualitat defensiva de la Juventus, ens ha demostrat que els equips arxi-tancats continuen sent més que una pedra a la sabata.
8. Era poc normal acabar la Lliga amb un zero al nombre d’empats a casa. A l’última dia, empat. Com l’any passat.
9. Com en l’any passat, gol mal anul.lat a Messi en l’últim partit, per un orsai inexistent, i que ens hauria donat la victòria. Comença a ser un costum.
10. Amb la lesió de Bartra hem trigat massa a fer el canvi. El Dépor ha marcat el primer en els minuts que estàvem amb 10.