Vés al contingut
- Per què no aconseguim tenir la possessió en els dos primers minuts de partit?
- Per què, des del hat-trick contra l’Ajax, Messi ha esguerrat tantes ocasions contra el Rayo i la Real? Està fora de forma?
- Per què Messi no saluda Martino quan el canvia? No es parlen?
- Canviar Messi i Neymar en un mateix partit és una estafa al soci que paga per veure’ls 90 minuts? Continua llegint «4-1: 10 debats culers que podem encetar a partir d’aquesta nit»
- El millor fitxatge: Pedro ha tornat.
- Amb Tito, 7 gols a la Lliga. En l’última temporada de Pep, 5 gols a la Lliga. Ara ja en porta 5 en 5 partits. Les rotacions i haver de demostrar-ho davant d’un entrenador que no el coneixia, li ha anat molt bé.
- Segurament, també, que tants defenses hagin de bascular cap a Neymar, li permet arribar més sol. Ja tenim davantera titular: Pedro, Messi i Neymar.
- Històric, quatre gols i Messi no ha marcat. Ara, quines quatre jugades ens ha regalat. Continua llegint «0-4 Pedro ja ha marcat tants gols en 5 partits com en tot l’últim any amb Pep»
- El debut de Tito a la Champions, el va resoldre Messi amb dos gols a l’últim quart d’hora quan estàvem perdent per 1 a 2.
- Un any després, encara que no ho recordem, arrosseguem els mateixos problemes de no saber aturar els contraatacs rivals dels equips que surten jugant la pilota.
- El debut de Tata a la Champions l’ha resolt Messi amb tres grans gols.
- Per cert, els dos últims arrencant des de la dreta, mentre Alexis jugava pel centre. M’agrada aquesta alternativa. Continua llegint «4-0 Messi i Valdés: Interessant déjà vu a la Champions»
- Martino ha fet jugar l’onze que podria jugar la final de Champions a Lisboa. Si juguem com a la primera part, podem guanyar. Si guanyem com la segona, ni tan sols hi arribarem. En qualsevol cas, si és per jugar per la dreta, millor Alexis que Tello.
- Els diaris esportius haurien de vendre un video de la lliçó magistral d’anticipació i tall de Mascherano avui. Ens ha salvat.
- Tinc la sensació que Victor Valdés ha sortit a la zona mixta a donar un missatge. Ha explicitat que la falta de control arriba perquè els dos laterals pugen massa i els dos interiors també i es queda sol el Busquets contra molts. I afegeixo jo, el problema no és que pugin, sinó que ho fan quan no toca i, pitjor encara, no tornen. Continua llegint «3-2 San Mascherano i la flor de Martino salven el Barça»
- Serà el primer partit de Martino que recordarem. Per l’espectacle dels dos equips, pel resultat i per moltes jugades brillantíssimes individuals i col.lectives. (Després d’haver vist el Liverpool-United i l’Espanyol-Betis, l’espectacle per contrast encara és més gran.
- El recordarem per ser una victòria molt patida. Que del 0-3 al minut 42 passem al 2-3 al minut 45 ha estat un guió de Balagueró.
- El recordarem perquè l’àrbitre ha dit que allargaria 1 minut la primera part i l’ha allargat bastant més de dos. I ha vingut el segon de Postiga. Continua llegint «2-3 El primer partit de Martino que recordarem (per molts motius)»
- Campions amb moltes llacunes. Massa. La prova és que quan s’ha acabat el partit, els jugadors del Barça no feien cara de contents sinó d’espantats, acollonits pel que havien hagut de patir i perquè no els havia sortit res de res. De res.
- Hem guanyat la final a un Atlético que ha estat millor que el Barça, però ens ha salvat per dues aturades de Valdés.
- Hem guanyat sense rematar entre els tres pals -inaudit- jugant al Camp Nou. Continua llegint «0-0 Demà es farà justicia amb Valdés i tindrà una portada de diari per a ell?»
- Per a guardar: el gol, dues aturades de Valdés i la mitja hora brillant de Neymar.
- La rosca d’Adriano, sigui amb la cama que sigui, comença a ser un recurs. habitual. La lesió muscular d’Adriano, sigui a la cama que sigui, també és massa habitual.
- Cesc ha aguantat l’equip a la primera part. A la segona, ens ha costat molt aguantar-lo a ell. Continua llegint «0-1 Gol psicològic, victòria psquiàtrica»
- Déjà vu previsible: hem tornat a sortir pensant que bons que som en comptes de pensar quant hem de córrer, lluitar i sacrificar-nos.
- Déjà vu greu: davant d’un equip agressiu i fort, ens arruguem i ens espantem. Fins a la segona part no hem jugat a futbol.
- Déjà vu que no corregim: no sabem tallar un contraatac de manual. Així ha vingut el golàs de Villa. També deu ser ADN Barça. Continua llegint «1-1 Massa errors ja coneguts del Barça en una final que pinta bé»
- Gerardo Martino encara no s’ho creu. Primer partit al Camp Nou 8 a 0. Primer partit de Lliga, 7 a 0. Amb 11 jugadors de la temporada passada, amb més mossegada, amb el mateix toc però amb més instint vertical.
- Mai Martino, a la seva carrera professional com a míster, no havia arribat al descans guanyant per 6 a 0.
- Joaquín Caparrós ha estat a punt de ser el primer entrenador destituït al descans de la primera jornada. Continua llegint «7-0 Martino mai no havia vist un espectacle així de tant a la vora»
- El comiat d’Abidal, emocionant i inoblidable.
- Els 100 punts de Vilanova. La millor Lliga de la nostra història, el que es pensava que només podia aconseguir Mourinho, igualat. I líders de l’inici al final, amb el rècord d’haver marcat en tots els partits, amb el nostre rècord de gols… Semblava impossible i ho hem superat. Me n’alegro, especialment, per l’entrenador en el seu primer any.
- El Màlaga no ens ha fet el passadís (insòlit i incomprensible) i ho ha pagat rebent tres golassos en 15 minuts. Si l’Espanyol no ens fa el passadís s’ensorra el món mediàtic, no el fa el Màlaga i no és ni un breu… Continua llegint «4-1 Dos motius pels quals aquest vespre ja ha passat a la història del Camp Nou»