5-0 Què era més difícil de creure: retorn d’Abidal, hat-trick de Cesc, dos gols d’Alexis o maneta sense Messi?

  1. Sembla un miracle. Abidal, ha tornat a jugar 22 minuts 402 dies després. Molt emotiu. L’ovació quan ha sortit a escalfar-se, quan ha saltat al camp i l’aplaudiment també dels seus companys quan ha entrat al camp, ha fet que el partit passi a la història. 
  2. Cesc, fent de Messi sense Messi, el primer hat-trick de la seva vida. En aquesta posició d’arribada a l’àrea toca menys boles però aporta molt més. N’ha marcat tres, i ha estat decisiu en els altres dos. El seu millor partit en dos anys.
  3. Alexis s’embolica molt però avui ha fet dos gols i dues grans parets amb CescContinua llegint «5-0 Què era més difícil de creure: retorn d’Abidal, hat-trick de Cesc, dos gols d’Alexis o maneta sense Messi?»

2-2 Els “per què” que Mourinho no dirà mai de Wolfang Stark

  1. Fa dos anys, per una planxa de Pepe sobre Alves al Bernabéu, el defensa del Madrid va ser expulsat -amb un excés de rigor- i Mourinho va fer la roda de premsa més indecent de la història de la Champions.
  2. L’àrbitre d’aquell Madrid-Barça era el mateix d’ahir, Wolfang Stark, i va xiular mediatitzat.
  3. A la segona part, quan el Barça tenia el control absolut a pesar de l’absència de Messi, Menez ha fet una planxa a Alves al mig del camp i no xiula ni falta. Fruit d’allò Mascherano ha de fer una falta i li ensenya la groga (s’hauria perdut la tornada per sanció). I a partir d’aquí continua el despròposit de l’àrbitre alemany. Continua llegint «2-2 Els “per què” que Mourinho no dirà mai de Wolfang Stark»

2-2 Amb la polla no es guanya la Lliga

  1. No poden entrar Iniesta per jugar 25 minuts i Busquets per jugar-ne 10 i assegurar el marcador i regalar tantes pilotes. La del Busquets, en el 2 a 2, torna a ser un fora de banda, com el segon de Milan.
  2. El partit ha estat semblant al de San Siro, amb el Barça pensant-se que guanyaria només tenint la pilota, sense mirar a porteria. Deixant passar els minuts i mirant-nos al mirall pensant que som els millors del món la Lliga es pot fer molt llarga.
  3. Avui han estat Tello-Messi i nou més.  Continua llegint «2-2 Amb la polla no es guanya la Lliga»

3-1 No es recorden tres gols de contraatac del Barça en un mateix partit al Camp Nou

  1. Villa, Messi, Messi. Tres gols de contraatac gràcies a un bon equip que ha vingut a jugar a futbol fins al minut 90. A quin dels tres gols, millor.
  2. Si sumem el de Jordi Alba en la remuntada, els quatre últims gols del Barça al Camp Nou, amb quatre contres rapidíssimes. No és el nostre estil però ningú no s’esquinça les vestidures, oi?
  3. Villa va marcar contra el Milan sense pensar-s’ho i avui contra el Rayo al primer toc. Aquella ocasió contra el Depor, on se li va fer de nit, li ha fet recuperar l’instint de rematar tal com ve.  Continua llegint «3-1 No es recorden tres gols de contraatac del Barça en un mateix partit al Camp Nou»

4-0 L’alegria de la temporada i per què al Tito se li ha girat feina

  1. Si marques al primer xut del partit, la remuntada és més fàcil.
  2. Si marques a l’últim xut del partit, assegures la proesa.
  3. Si Messi, abans del descans, demostra perquè té quatre pilotes d’or, hi tens molt de guanyat.  Continua llegint «4-0 L’alegria de la temporada i per què al Tito se li ha girat feina»

2-0 Marca Alexis, no encaixa Pinto i es xiula Cesc, tres fets insòlits

  1. Alexis ha fet cinc primers minuts horrorosos, perdent boles fàcils. Però abans que l’afició se cebés amb ell, Puyol l’ha aplaudit amb les mans enlaire i el noi no s’ha ensorrat. Ha corregut, pressionat, robat, ha intentat l’ú contra ú, ha tirat endavant i, a sobre, en un sol remat ha obert la llauna i li ha regalat el segon a Messi. Ha fet mèrits per jugar dimarts, però també els han fet Villa i Tello, més enxufats que Pedro.
  2. Per què el Barça no ha encaixat cap gol avui? Perquè el rival era molt dolent ofensivament (Depor qui t’ha vist…) però a diferència de molts partits anteriors, s’ha pressionat bé a dalt i, a darrera, els defenses han buscat l’anticipació i els centrecampistes estaven atents a la segona pilota. El Barça, avui sí, ha mossegat com feia temps que no ho feia.
  3. Mascherano, tres passades de 40 metres, obrint el joc per Alves. Útil i efectiu. A tenir en compte i a fer-ho servir més sovint. Continua llegint «2-0 Marca Alexis, no encaixa Pinto i es xiula Cesc, tres fets insòlits»

2-1: Pérez Lasa, a última hora, decideix posar-se a l’alçada del Barça

  1. Esperava que Jordi Roura expliqués l’estadística del Barça amb Pérez Lasa. No ho ha fet. Llàstima.
  2. Han dit que aquest era el primer i l’últim Madrid-Barça de la vida de Pérez Lasa. Al temps de descompte, ha fet la feina.
  3. El Barça, però, no l’ha fet en els 90 minuts anteriors. Quan als 15 segons de partit veus quin control se li escapa a Jordi Alba ja veus que som a l’hora de la migdiada. Continua llegint «2-1: Pérez Lasa, a última hora, decideix posar-se a l’alçada del Barça»

1-3: La final de Copa al Camp Nou? Ho sento, no pot ser. Farem obres als lavabos.

  1. Al Bernabéu, la de Xavi, la de Cesc als núvols i el pal de Pedro que hem somiat tantes vegades. Sabíem que ho pagaríem. Aquí, en canvi, el Madrid sí que ha estat efectiu. L’efectivitat durant 180 minuts ha marcat la diferència.
  2. Per mi només hi ha una cosa imperdonable. El primer gol és una falta a favor que treuen en curt els 4 baixets, es fan un embolic, contraatac i penal. El segon gol, còrner a favor gol en contra. I sabíem que el seu fort era el contracop… (Ja a camp del Milan, el segon gol, és un fora de banda a favor on Busi i Alba es fan un embolic)
  3. Avui un 68% de posessió de pilota. Ja en podem tirar un tros a l’olla. No hem sabut atacar sobretot perquè no movem la pilota amb la velocitat que ens va fer inaturables.  Continua llegint «1-3: La final de Copa al Camp Nou? Ho sento, no pot ser. Farem obres als lavabos.»

2-1 Per què la remuntada d’avui significa guanyar mitja Lliga?

  1. Pel títol més important, guanyar avui era vital. I s’ha fet. Al descans, amb 0 a 1, semblava que el Barça se li havia acabat la velocitat, la màgia i la sort. Veníem d’un partit molt desgastant anímica i físicament i, si no remuntàvem, podíem sortir del Bernabéu a 10 punts i ens haurien retallat 6 punts en una setmana. Ara mantenim el marge i ha passat una setmana més. 
  2. L’entrada de Tello, amb el seu ú contra ú, no només hem millorat la banda esquerra i vam obrir el camp, sinó que va permetre posar Villa més al mig i deixar tot el carril de la dreta per Alves que, avui sí, ha estat matador i determinant.
  3. Villa, de davanter centre, una rematada, un gol. #nohasefaltadesirnadamas Continua llegint «2-1 Per què la remuntada d’avui significa guanyar mitja Lliga?»

2-0 Les 9 claus de la derrota i un motiu per a l’esperança

  1. Clau principal: la targeta injusta a Busquets, al minut 54, (no era ni falta) ens ha desconcentrat incomprensiblement en les 4 accions següents.  1) Valdés treu malament de porteria. 2) Alves, per arribar tard, comet una falta innecessària 3) Defensem malament la falta i 4) ens quedem reclamant les mans de Zapata
  2. Clau 2: A partir del gol del Milan ja no hem tingut la pilota i pràcticament no s’ha jugat a futbol. En això, són els reis. Se’n diu “ofici”.
  3. Clau 3: que amb fora de banda a favor ens facin el 2 a 0 demostra fins a quin punt estàvem groggys. Continua llegint «2-0 Les 9 claus de la derrota i un motiu per a l’esperança»