Vés al contingut
- Alexis ha fet cinc primers minuts horrorosos, perdent boles fàcils. Però abans que l’afició se cebés amb ell, Puyol l’ha aplaudit amb les mans enlaire i el noi no s’ha ensorrat. Ha corregut, pressionat, robat, ha intentat l’ú contra ú, ha tirat endavant i, a sobre, en un sol remat ha obert la llauna i li ha regalat el segon a Messi. Ha fet mèrits per jugar dimarts, però també els han fet Villa i Tello, més enxufats que Pedro.
- Per què el Barça no ha encaixat cap gol avui? Perquè el rival era molt dolent ofensivament (Depor qui t’ha vist…) però a diferència de molts partits anteriors, s’ha pressionat bé a dalt i, a darrera, els defenses han buscat l’anticipació i els centrecampistes estaven atents a la segona pilota. El Barça, avui sí, ha mossegat com feia temps que no ho feia.
- Mascherano, tres passades de 40 metres, obrint el joc per Alves. Útil i efectiu. A tenir en compte i a fer-ho servir més sovint. Continua llegint «2-0 Marca Alexis, no encaixa Pinto i es xiula Cesc, tres fets insòlits»
- Esperava que Jordi Roura expliqués l’estadística del Barça amb Pérez Lasa. No ho ha fet. Llàstima.
- Han dit que aquest era el primer i l’últim Madrid-Barça de la vida de Pérez Lasa. Al temps de descompte, ha fet la feina.
- El Barça, però, no l’ha fet en els 90 minuts anteriors. Quan als 15 segons de partit veus quin control se li escapa a Jordi Alba ja veus que som a l’hora de la migdiada. Continua llegint «2-1: Pérez Lasa, a última hora, decideix posar-se a l’alçada del Barça»
- Al Bernabéu, la de Xavi, la de Cesc als núvols i el pal de Pedro que hem somiat tantes vegades. Sabíem que ho pagaríem. Aquí, en canvi, el Madrid sí que ha estat efectiu. L’efectivitat durant 180 minuts ha marcat la diferència.
- Per mi només hi ha una cosa imperdonable. El primer gol és una falta a favor que treuen en curt els 4 baixets, es fan un embolic, contraatac i penal. El segon gol, còrner a favor gol en contra. I sabíem que el seu fort era el contracop… (Ja a camp del Milan, el segon gol, és un fora de banda a favor on Busi i Alba es fan un embolic)
- Avui un 68% de posessió de pilota. Ja en podem tirar un tros a l’olla. No hem sabut atacar sobretot perquè no movem la pilota amb la velocitat que ens va fer inaturables. Continua llegint «1-3: La final de Copa al Camp Nou? Ho sento, no pot ser. Farem obres als lavabos.»
- Pel títol més important, guanyar avui era vital. I s’ha fet. Al descans, amb 0 a 1, semblava que el Barça se li havia acabat la velocitat, la màgia i la sort. Veníem d’un partit molt desgastant anímica i físicament i, si no remuntàvem, podíem sortir del Bernabéu a 10 punts i ens haurien retallat 6 punts en una setmana. Ara mantenim el marge i ha passat una setmana més.
- L’entrada de Tello, amb el seu ú contra ú, no només hem millorat la banda esquerra i vam obrir el camp, sinó que va permetre posar Villa més al mig i deixar tot el carril de la dreta per Alves que, avui sí, ha estat matador i determinant.
- Villa, de davanter centre, una rematada, un gol. #nohasefaltadesirnadamas Continua llegint «2-1 Per què la remuntada d’avui significa guanyar mitja Lliga?»
- Clau principal: la targeta injusta a Busquets, al minut 54, (no era ni falta) ens ha desconcentrat incomprensiblement en les 4 accions següents. 1) Valdés treu malament de porteria. 2) Alves, per arribar tard, comet una falta innecessària 3) Defensem malament la falta i 4) ens quedem reclamant les mans de Zapata.
- Clau 2: A partir del gol del Milan ja no hem tingut la pilota i pràcticament no s’ha jugat a futbol. En això, són els reis. Se’n diu “ofici”.
- Clau 3: que amb fora de banda a favor ens facin el 2 a 0 demostra fins a quin punt estàvem groggys. Continua llegint «2-0 Les 9 claus de la derrota i un motiu per a l’esperança»
- A l’últim minut, Victor Valdés salva dos punts. Dos mes.
- Messi, dos més, remunta el partit. Marca el gol 300 amb el Barça i no el celebra. El 301 sí. Era el de la victòria.
- Hem trobat molts espais molt ben treballats per arribar per les bandes. Moltes per la dreta (Alves, Tello), moltes per l’esquerra (Alexis i Adriano). No n’hem aprofitat ni una. Continua llegint «1-2 Resultat curt i massa patiment per tant futbol i tant esforç»
- La millor manera de no patir jet-lag pel canvi d’horari, marcar un gol al minut 4.
- La millor manera de tancar debats amb Alexis, és marcar un gol a la primera pilota que toca.
- Partit rodó sense Xavi, Busquets i Pedro: tres peces fonamentals. Per fi, rotacions. Continua llegint «6-1 Festival matinal amb horari de bàsquet i resultat de tennis»
- Als 30 segons de partit, quan hem vist l’entrada de Víctor Ruiz sobre Jordi Alba per treure’l del camp, hem tingut tres certeses: que no seria fàcil, que aquest València no tindria res a veure amb l’equip de carquinyoli del 0 a 5 contra el Madrid, i que aquesta és la nit de la Superbowl.
- Amb la intensitat de Jordi Alba, sublim en totes les accions, avui hauríem guanyat. Era l’únic que no semblava tenir el cansament del Bernabéu.
- Està bé que Vilanova-Roura apostin per un onze de memòria. Però tres dies després del partit de Madrid potser no n’hi havia prou de canviar Valdés per Pinto. Continua llegint «1-1 Empat del Barça amb Alba, Valdés i nou jugadors més»
- Empat estrany en un partit apassionant. Millors sensacions que resultat. Tenim la impressió d’haver jugat millor que mai, d’haver donat una master-class de futbol en un camp molt difícil, d’haver perdonat (el pal, la de Varane, dues més de Cesc, la claríssima de Pedro i l’última d’Alba), però Benzema i Cristiano també n’han tingut dues de molt clares cadascun.
- Si Messi no marca, costa més de guanyar. Quants anys hem de tornar enrere per trobar que, en tot un partit, no hagi rematat de jugada a la porteria rival en tot el partit? Quants anys hem de tornar enrere per torbar una nit que no arribi a rematar entre els tres pals? Avui, un sol xut, de falta al 32, que ha anat fora. Insòlit. Ho ha intentat, però l’han tapat bé. Això sí, recuperació i assistència de gol per a Cesc.
- Curiosament, el Barça ha marcat el gol no madurant una possessió sinó amb l’estil del Madrid: robant a dalt de tot en la pressió i, en un tres i no res, gol. Continua llegint «1-1: La nit que Messi només va rematar de falta»
- Amb Roura a la banqueta hem guanyat absolutament tots els partits. Després del matx-ball de Màlaga, avui havíem de guanyar, si o sí, perquè calia recuperar la dinàmica guanyadora a la Lliga. 5 a 1. Clar que acaba de reconèixer que, amb les noves tecnologies, està en contacte permanent amb en Tito també durant el partit.
- Messi, quatre gols. En du 33 en 21 partits. El primer d’avui és nou en el seu repertori. No ha calgut ni tocar la pilota. Amb una finta n’hi ha hagut prou per deixar el porter a terra. Sublim.
- Quantes tertúlies, quantes pàgines debatent i orientant els xiulets cap a Valdés. Ha tingut una bona rebuda. Tant quan ha sortit a escalfar-se, quan han dit el seu nom per megafonia, com quan ha tocat la pilota per primera vegada. Gran lliçó, de nou, de l’afició. Els que hi volien sucar pa, es quedaran amb les ganes. Continua llegint «5-1 Jordi Roura és el bo: cent per cent de victòries»