Vés al contingut
- El jugador que arriba a la línia de fons, aixeca el cap i la posa al punt de penal perquè remati el que ve sol de cara perquè la defensa protegeix la porteria, és una jugada que sempre m’ha agradat molt. Avui, d’Alba a Messi. De Messi a Song. De Montoya a Messi. Si és en paret, encara més la passada de la mort.
- Messi no ha marcat mai un sol gol aquesta lliga. O dos, o tres. Mai un.
- Per què ens han creat tant perill a la segona part? Hem comès una sola falta. Cal saber tallar el joc, si convé, al mig del camp. Continua llegint «3-1 Per què m’agrada tant marcar tres gols de passada de la mort?»
- Tello a l’esquerra, Villa pel mig, passadís per Alvés i Alba amb menys profunditat. Aquest era el pla B. Tito continua perfeccionant l’invent.
- Vilanova té cura de tots els detalls. En la falta de gol de Xavi, mana posar Tello en un lloc de la barrera perquè Aouate es pensi que segur que xutarà Messi. Patapam, el senyor Xavi.
- Alba tenia instruccions avui de no pujar. Quedava el seu carril tapat per un Tello brillnat encastat que sempre intentava l’ú contra ú per fora. En l’única ocasió que Tello s’ha centrat una mica, Alba ha sabut interpretar que havia de córrer fins a la línia de fons: s’ha endut dos defenses i Tello ha pogut penetrar per xutar i marcar. Excel.lent moviment tàctic, treballadíssim. Continua llegint «2-4 Com i per què Tito Vilanova ha aconseguit perfeccionar l’invent?»
- Bona noticia. Hem salvat el gol average particular contra el Celtic.
- Bona noticia. Ha tornat Piqué (ens cal com el pa que mengem)
- Bona noticia. Messi ja ha pogut treure’s de sobre la dedicatòria al seu fill. S’ha acabat l’obsessió (Esperem que no vulgui tenir família nombrosa). Continua llegint «2-1 Aquesta nit hem recordat perquè ens agrada tant el futbol (10 bones noticies)»
- M’encanta un Barça on han tornat a marcar els dos laterals. I ja és el segon partit que passa a casa.
- Sobre el tàndem Mascherano-Busquets de centrals el Guardiola va arribar a una conclusió: mai més. El Tito crec que ha arribat a la mateixa conclusió al descans. Amb Bartra, molt millor.
- Mascherano, amb tant canvi de parella de ball, està desconcertat. El rendiment defensiu no és, ni de bon tros, el dels últims anys. Si Song hagués jugat un partit com el del Masche avui ja no el posaríem més de central. Continua llegint «3-1 Distracció persistent pel mig perquè marquin els laterals»
- Un dia que marca Alexis, va i no li donen per bo. Avui potser ha fet més que Villa, però l’asturià ha tornat a obrir la llauna.
- Bona noticia: Hem recuperat Alves després de tres setmanes lesionat. El cop a la carn d’olla encara li deu coure.
- Bona efemèride: Iniesta celebra els 10 anys al Barça fent de capità i amb un dels gols més bonics que ha marcat. Continua llegint «0-3 Per què amb Tito Vilanova no hi ha partits trampa?»
- En una setmana, dos desplaçaments seguits, 10 gols fora de casa.
- I el primer desplaçament que deixem la porteria a zero té una foto que és: Montoya-Busquets-Adriano-Alba. La gràcia del futbol. Una d’elles.
- M’encanten els gols amb passada de la mort. I la manera com Montoya desdobla, aixeca el cap i la posa al darrere a Messi, i la forma com Alba desdobla, aixeca el cap i la posa al darrere per Xavi, s’acosta molt al futbol total. Continua llegint «Un 0-5 a Madrid, ni que sigui a Vallecas, sempre fa il.lusió»
- A part del gol sobre la campana, la victòria, el partidàs i la nova remuntada, valia la pena anar a l’estadi per dues jugades: la combinació Messi, Xavi i Iniesta en el primer gol. I pel còrner a favor del minut 17. Xavi obert a Messi, Messi a Iniesta que penetra i, al primer toc, al cap de Bartra.
- Fruit d’aquell còrner a favor ha vingut el gol en contra. Contraatac, error d’Adriano en la passada, falta, i Mascherano de nou en pròpia porta. I a partir d’aquí paciència i a desgastar el rival. Setena remuntada en 13 partits.
- Era al minut 17 i 14 segons. Que ens uns escocesos ens marquin un gol quan estem cantant “I-inde-independència” és un senyal que m’estimo més no interpretar. Continua llegint «2-1 L’òpera no s’acaba fins que no canta la grassa (espanyolizado: hasta el rabo todo es toro)»
- Partidàs que recordarem tota la vida. Hat trick, 9 gols, jugar amb 10, autogol, penal que no és. Com ha dit Zubizarreta, tot el que passa en una Lliga sencera, ha passat avui. Al final, guanyar fora de casa, marcant 5 gols i patir com hem patit… Ni el Balagueró ni el Bayona fan patir tant.
- Cesc, tres passades de gol, a quina millor. Avui Màgic Cesc, el seu millor partit amb el Barça. Amb 8 titularitats seguides, i fortalesa mental, Vilanova ha aconseguit que Cesc doni el rendiment esperat.
- Messi té un 9 i no un 10, perquè ha tornat a perdre una pilota que ens ha costat el contraatac del penal i gol del Depor. L’any passat, a camp del Chelsea, ja ens va passar en una acció similar. I això que deien que avui havia de descansar… Continua llegint «4-5: Hem jugat millor que sempre i hem patit com mai»
- No recordo un partit de Lliga del Barça, a casa, que només hagués xutat dues vegades a porta. La màgia és que les dues que ha tocat Messi amb la vareta han acabat en gol.
- Al descans rebufàvem per l’empat quan, amb lògica, hauríem d’estar a 5 punts del Madrid. Al final, ells no sumen tres punts i a nosaltres ens en donen 1. Val.
- Com ens va passar a la Supercopa, el Madrid se’ns menja físicament i per ambició a la primera mitja hora. Potser hem de deixar de sortir al camp pensant que som tan bons que amb el futbol de toc en tindrem prou. Amb l’ambició dels últims 15 minuts durant més estona, potser ara estaríem a 11. Continua llegint «2-2: Messi apareix per salvar 4 punts i mantenir la distància de seguretat»
- Per fi un partit que comencem guanyant i que no hem de remuntar. Com a conseqüència, el millor festival de futbol des que Vilanova fa de primer entrenador.
- Els quatre últims gols del Barça, a passada de Messi. Arrossega tothom i fa el regal. Per Cesc i per Villa a Sevilla. Per Alexis i Cesc a Lisboa. Els de Messi, sabeu per quin dia se’ls guarda?
- Busquets, és impossible jugar millor que avui. Continua llegint «0-2 La millor imatge del Barça; la pitjor imatge -esgarrifosa- de Puyol»