Vés al contingut
- Un altre partit que el Barça sobre la campana, just quan es posa amb defensa de 3, un davanter centre al camp i Messi més enrere. Potser, Tito, que comencem a jugar amb un 9 autèntic de bon començament.
- Penses Messi, avui, un partit fluixot… I aleshores regala un gol al Cesc, un altre al Villa i guanyes un partit que estava perdut. Per això és el millor del món.
- Cesc, redimit. Arribant a l’àrea i al primer toc, sense temps de pensar, ha marcat dos gols molt importants quan estàvem morts. Ha demostrat caràcter. (Ha sobrat la comèdia en el cop de cap de Medel). Continua llegint «2-3: I al minut 61, perdent 2 a 0, hem comès la primera falta. Històric.»
- Cada any hi ha un porter que es fa internacional al Camp Nou. L’any passat va sr Javi Varas del Sevilla. Avui havia de ser Toño amb 12 aturades sensacionals… I aleshores, Xavi a l’escaire al minut 86. Ho he celebrat un gol a casa contra el Granada, a la jornada 5, casi, com el d’Iniesta a Chelsea. És normal?
- Algú dirà que Valdés ens ha donat els tres punts? Justícia per al Víctor.
- Sandro Rosell no ha arribat al Camp Nou fins al descans. L’equip de Vilanova, tampoc. Continua llegint «2-0 És normal que hagi celebrat un gol contra el Granada com el d’Iniesta a Chelsea?»
- Amb el marcador en contra, amb Piqué lesionat, amb gol en pròpia porta, davant de tanta mala sort, el Barça ha sabut obrir el camp, ser pacient i canviar tres vegades la tàctica per remuntar un altre partit contra el catenaccio rus i un contraatac de superatletes.
- Assignatura pendent del Barça de Tito: no començar encaixant i saber aturar els contracops amb una falta tàctica. Ja hem hagut de remuntar tres partits, agònicament, i encara no som ni a la tardor.
- Això sí, Tito encerta a treure un fluxíssim Alves, en treure un Tello que ja havia fet les dues grans accions de la nit i en variar el sistema. Ha arriscat posant una defensa de 3 (Mascherano, Song, Adriano) i ha encertat al posar Alexis de davanter centre, que ha fet d’ariet que ha obligat a distreure els centrals, perquè el Messi, venint de més lluny, pogués arribar l’àrea més discretament. Després, al final, Tito ha assegurat el resultat tornant a posar 4 defenses improvisats: Mascherano de lateral, Song i Busquets de centrals, i Adriano al seu lloc. Bravo Tito novament. Continua llegint «3-2 La paciència, els canvis i Messi remunten tota mena d’infortunis»
- El Barça fa el seu millor partit de la temporada. Amb Vilanova a la llotja, amb el virus FIFA, sense Iniesta, Alba o Alexis. Amb Puyol amb màscara. I a sobre, amb dos pebrots, deixa Messi a la banqueta. I el posa quan s’ha de sentenciar el partit, quan la defensa del Getafe ja està cansada i desgastada. Plantejament impecable.
- Sense Messi i Iniesta, Xavi ha tornat a agafar un lideratge sublim. Matrícula d’honor.
- Cesc, fent de Messi, quan no juga Messi, és quan ho fa millor. De fet, 4 partits, 4 titularitats. I avui el partit sencer. Molt millor davant que al mig. Bon partit. Continua llegint «1-4: El millor partit, de llarg, del Barça d’un Vilanova que s’ha fet gran»
- Abans del partit, aplaudiment merescut per un Iniesta, millor jugador europeu de la temporada passada. A partir del minut 1 i fins al 90, demostració magistral de Xavi per ensenyar qui és el millor. Demostració de passades, de control de tota mena, de fer bellugar l’equip, de descongestionar, de pausa… És el 25% del Barça.
- Quan un altre 50%, com és Messi, fa els dos remats més perillosos amb el cap, senyal que el rival ha defensat molt bé. I que Pérez Lasa no l’ha volgut protegir.
- Adriano ha donat tres punts molt importants amb la seva millor virtut: el xut. Igual de bé amb les dues cames. Continua llegint «1-0 Iniesta ensenya que és el millor d’Europa, Xavi demostra que és el millor del món»
- La primera mitja hora ha durat una hora i mitja. Se’ns ha fet llarguíssim. 2 gols, una expulsió, el Barça fred, desaparegut, i Valdés fent d’heroi. Un malson.
- Els dos gols del Madrid diuen que han estat de contraatac. Ni això, dues puntades llarga de pilota i dues errades insòlites (i greus per més que ens diguin ara que la culpa és del camp sec) de Mascherano i de Piqué ens han costat els dos gols. Tres regals en dos partits són massa per guanyar una final.
- El millor ha estat la imatge del Barça, amb 10, a la segona part, amb 5 molt bones ocasions per empatar i guanyar el títol. El malson, durant una estona, l’han tingut ells. Però s’emporten el títol pel doble valor dels gols a camp contrari. Continua llegint «2-1 Pel doble valor dels gols i per tres errors gens habituals»
- Com en la primera jornada, com tantes vegades, quan sembla que no hi ha solució, dos gols de Messi en un partit que, fins aleshores, semblava que fallava més que de costum, en el regat i en el control.
- Però, paradoxalment, Messi ha marcat els dos gols quan Tito se l’ha jugat posant quatre davanters al camp, tres per davant d’ell (Alexis, Pedro i Villa) i Leo ha pogut arribar més per sorpresa, més discretament, com qui no vol la cosa.
- L’any passat vam perdre mitja lliga a Pamplona. Aquest any potser n’hem guanyat un quart. Quin fart de patir… Continua llegint «1-2 Amb permís de Messi, Tito guanya un partit gos amb les substitucions»
- Ha marcat Cristiano de cap, ha marcat Messi de penal. No ha marcat Iniesta però ha fet la seva gran lliçó magistral de futbol. En moltes jugades, en molts regats ha fet un doctorat, fins a provocar el penal i regalar el gol de Xavi.
- Per cert, dada per a Mourinho: el gran gol de Xavi l’hem fet amb 10 jugadors (perquè Pedro era fora del camp lesionat del canell).
- Ha calgut un gol del Madrid per despertar la fera. A la primera part, toc i domini però sense mossegar a dalt de tot i, a la segona, hem sortit badant, adormits. Continua llegint «3-2: Victòria per nassos i pilota d’or per Iniesta»
- Una maneta per començar. I, millor que el resultat i el notable joc, ha estat la constatació que hi ha vida més enllà de Guardiola. Després de dos anys de suspens, aventurant el gran trauma que hi hauria s’hi marxava, el club ha trobat la única solució bona: Vilanova.
- Quan debuta Cruyff, Robson, Van Gaal, Antich, Serra Ferrer, Rexach, Rijkaard, fins i tot Guardiola, tota l’afició (i la premsa no cal dir-ho) està expectant per les novetats de sistema, de joc, no sé què no se quantos… Avui no. L’ambient a l’estadi (a la grada i a la gespa) era com si res no hagués passat i no hi hagués entrenador nou a la banqueta.
- Tot continua igual fins el punt que, quan la cosa es complica, dos gols de Messi.
- Per la història quedarà que, al primer còrner a favor amb Vilanova, primer gol. Centrada directe i rematada. Gran Puyol.
- Tello (amb dorsal i fitxa del filial) ha estat el millor del partit. Quan semblava que el gol que va fallar contra el Madrid l’havia angoixat durant massa mesos, avui ha demostrat que és extrem pel primer equip. Fa fins i tot la sensació que l’han fet jugar per posar-lo a l’aparador internacional i per tenir Alexis fresc contra el Madrid, i ara resultarà que la gent no l’entendrà que el venguin ni que Alexis sigui més titular que ell.
- Cesc, que ha reconegut que mai no va entendre el software de Guardiola, sembla que també haurà de reiniciar el de Vilanova. Amb Fàbregas es manté la màxima: millor com més a prop de l’àrea rival. Allà fa mal.
- No m’agrada gens que els jugadors del Barça es treguin la samarreta per celebrar un gol sabent que els costarà una groga que, temps a venir, vès a saber si ho pagarem car. Avui, però, després de 8 mesos de ràbia i de patiment, entenc el gest de Villa després del seu redebut i del gol. La millor noticia de la nit.
- Del camp estant, molt bé la gespa nova. Molt bé.
- Bravo pels del Marcador del Camp Nou. Fins al minut 40 no han posat que el Madrid havia emptat a casa. Només han trigat una hora a teclejar-ho. Informació a l’instant.
- Igual que el marcador de l’estadi s’ha espatllat en les fotos de l’alineació del Barça, aquest blog tampoc té a punt les fotos dels jugadors de la plantilla del Barça, amb les noves samarretes i dorsals. Disculpes. Això sí, les notes són aquestes. Valdés 7, Alves 6, Puyol 9, Mascherano 8, Alba 6, Busquets 6, Xavi 8, Cesc 6, Pedro 7, Messi 8, i Tello 9. També: Piqué 9, Iniesta 7, Villa 9.
- Començar la primera jornada amb un Barça-Reial Societat porta bons records. La lliga de Romàrio va començar amb un hat-trick del brasiler. Amb assistències d’un jove Guardiola que estava tan nerviós que es va estirar a terra per vomitar, tapant-se amb el braç perquè ningú no ho veiés. No existeixen imatges del fet.
- Començar la Lliga amb un Madrid-València fa mala espina. En les 7 ocasions que la Lliga ha començat amb aquest partit, un dels dos equips ha guanyat la Lliga (5 pel Madrid, 2 pel València).
- Tampoc no sembla que casual que els dos primers desplaçaments del Barça de Vilanova hagin de ser als camps on el Barça de Guardiola va perdre la Lliga: a Pamplona i a Getafe. Millor, així ens treurem el malefici més aviat. Continua llegint «La meva anàlisi del calendari de Lliga 2012-13»