- La primera mitja hora ha durat una hora i mitja. Se’ns ha fet llarguíssim. 2 gols, una expulsió, el Barça fred, desaparegut, i Valdés fent d’heroi. Un malson.
- Els dos gols del Madrid diuen que han estat de contraatac. Ni això, dues puntades llarga de pilota i dues errades insòlites (i greus per més que ens diguin ara que la culpa és del camp sec) de Mascherano i de Piqué ens han costat els dos gols. Tres regals en dos partits són massa per guanyar una final.
- El millor ha estat la imatge del Barça, amb 10, a la segona part, amb 5 molt bones ocasions per empatar i guanyar el títol. El malson, durant una estona, l’han tingut ells. Però s’emporten el títol pel doble valor dels gols a camp contrari. Continua llegint «2-1 Pel doble valor dels gols i per tres errors gens habituals»
Categoria: En calent
1-2 Amb permís de Messi, Tito guanya un partit gos amb les substitucions
- Com en la primera jornada, com tantes vegades, quan sembla que no hi ha solució, dos gols de Messi en un partit que, fins aleshores, semblava que fallava més que de costum, en el regat i en el control.
- Però, paradoxalment, Messi ha marcat els dos gols quan Tito se l’ha jugat posant quatre davanters al camp, tres per davant d’ell (Alexis, Pedro i Villa) i Leo ha pogut arribar més per sorpresa, més discretament, com qui no vol la cosa.
- L’any passat vam perdre mitja lliga a Pamplona. Aquest any potser n’hem guanyat un quart. Quin fart de patir… Continua llegint «1-2 Amb permís de Messi, Tito guanya un partit gos amb les substitucions»
3-2: Victòria per nassos i pilota d’or per Iniesta
- Ha marcat Cristiano de cap, ha marcat Messi de penal. No ha marcat Iniesta però ha fet la seva gran lliçó magistral de futbol. En moltes jugades, en molts regats ha fet un doctorat, fins a provocar el penal i regalar el gol de Xavi.
- Per cert, dada per a Mourinho: el gran gol de Xavi l’hem fet amb 10 jugadors (perquè Pedro era fora del camp lesionat del canell).
- Ha calgut un gol del Madrid per despertar la fera. A la primera part, toc i domini però sense mossegar a dalt de tot i, a la segona, hem sortit badant, adormits. Continua llegint «3-2: Victòria per nassos i pilota d’or per Iniesta»
5-1: El debut somniat de Vilanova (i dels aficionats)
- Una maneta per començar. I, millor que el resultat i el notable joc, ha estat la constatació que hi ha vida més enllà de Guardiola. Després de dos anys de suspens, aventurant el gran trauma que hi hauria s’hi marxava, el club ha trobat la única solució bona: Vilanova.
- Quan debuta Cruyff, Robson, Van Gaal, Antich, Serra Ferrer, Rexach, Rijkaard, fins i tot Guardiola, tota l’afició (i la premsa no cal dir-ho) està expectant per les novetats de sistema, de joc, no sé què no se quantos… Avui no. L’ambient a l’estadi (a la grada i a la gespa) era com si res no hagués passat i no hi hagués entrenador nou a la banqueta.
- Tot continua igual fins el punt que, quan la cosa es complica, dos gols de Messi.
- Per la història quedarà que, al primer còrner a favor amb Vilanova, primer gol. Centrada directe i rematada. Gran Puyol.
- Tello (amb dorsal i fitxa del filial) ha estat el millor del partit. Quan semblava que el gol que va fallar contra el Madrid l’havia angoixat durant massa mesos, avui ha demostrat que és extrem pel primer equip. Fa fins i tot la sensació que l’han fet jugar per posar-lo a l’aparador internacional i per tenir Alexis fresc contra el Madrid, i ara resultarà que la gent no l’entendrà que el venguin ni que Alexis sigui més titular que ell.
- Cesc, que ha reconegut que mai no va entendre el software de Guardiola, sembla que també haurà de reiniciar el de Vilanova. Amb Fàbregas es manté la màxima: millor com més a prop de l’àrea rival. Allà fa mal.
- No m’agrada gens que els jugadors del Barça es treguin la samarreta per celebrar un gol sabent que els costarà una groga que, temps a venir, vès a saber si ho pagarem car. Avui, però, després de 8 mesos de ràbia i de patiment, entenc el gest de Villa després del seu redebut i del gol. La millor noticia de la nit.
- Del camp estant, molt bé la gespa nova. Molt bé.
- Bravo pels del Marcador del Camp Nou. Fins al minut 40 no han posat que el Madrid havia emptat a casa. Només han trigat una hora a teclejar-ho. Informació a l’instant.
- Igual que el marcador de l’estadi s’ha espatllat en les fotos de l’alineació del Barça, aquest blog tampoc té a punt les fotos dels jugadors de la plantilla del Barça, amb les noves samarretes i dorsals. Disculpes. Això sí, les notes són aquestes. Valdés 7, Alves 6, Puyol 9, Mascherano 8, Alba 6, Busquets 6, Xavi 8, Cesc 6, Pedro 7, Messi 8, i Tello 9. També: Piqué 9, Iniesta 7, Villa 9.
La meva anàlisi del calendari de Lliga 2012-13
- Començar la primera jornada amb un Barça-Reial Societat porta bons records. La lliga de Romàrio va començar amb un hat-trick del brasiler. Amb assistències d’un jove Guardiola que estava tan nerviós que es va estirar a terra per vomitar, tapant-se amb el braç perquè ningú no ho veiés. No existeixen imatges del fet.
- Començar la Lliga amb un Madrid-València fa mala espina. En les 7 ocasions que la Lliga ha començat amb aquest partit, un dels dos equips ha guanyat la Lliga (5 pel Madrid, 2 pel València).
- Tampoc no sembla que casual que els dos primers desplaçaments del Barça de Vilanova hagin de ser als camps on el Barça de Guardiola va perdre la Lliga: a Pamplona i a Getafe. Millor, així ens treurem el malefici més aviat. Continua llegint «La meva anàlisi del calendari de Lliga 2012-13»
3-0 Campions! L’última anàlisi, de l’últim títol, de l’últim partit
- Pedro, decisiu, viu i eficaç, ha fet més en 25 minuts que en tota la temporada. S’ha redimit, s’ha fet perdonar i ja és el tercer golejador del Barça a la història de les finals, només superat per Messi (esclar) i Stòitxkov.
- Amb l’equip enxufat com va sortir ahir, vertical, ràpid de cap i de pilota, cap problema.
- L’ú contra ú d’Iniesta, les recuperacions de Busquets, la volteta de Xavi i les atzagaides de Messi són impossibles de frenar per cap sistema defensiu. Continua llegint «3-0 Campions! L’última anàlisi, de l’últim títol, de l’últim partit»
Chelsea campió. El Bayern ha tingut guanyada la final tres vegades… i ha perdut
- A Messi, l’ombra per la pilota d’or li fan Cech i Drogba, més que Cristiano.
- El Bayern ha tingut guanyat el partit en tres ocasions, al minut 88 amb 1 a 0, amb Robben xutant un penal a la pròrroga i amb l’aturada de Neuer a Mata per començar la tanda, però se’ls ha escapat… I jugant a casa. Allianzarenazo és, però, un titular massa llarg.
- Di Matteo, segon de Villas Boas, campió d’Europa. Tots amb Vilanova i deixem-nos d’hòsties. #forçatito Continua llegint «Chelsea campió. El Bayern ha tingut guanyada la final tres vegades… i ha perdut»
El meu agraïment/comiat de Pep Guardiola (a través de RAC 1)
Gràcies Pep, d’entrada i per damunt de tot, per haver fet realitat una felicitat que ni tan sols gosàvem imaginar.
Gràcies pel joc i pels títols, per aquest ordre: com a exemple perfecte del què és la relació causa/efecte.
Més enllà d’això, la resta d’agraïments són notes a peu de pàgina.
Gràcies per l’aportació tàctica que has dut al futbol. La triangulació, la combinació per tot el camp, la sortida de pilota de darrera… Quedarà per sempre el futbol del Barça, arriscat i espectacular.
Gràcies per haver trobat el sistema ideal per al Messi, peça bàsica dels teus/dels nostres èxits.
Gràcies per haver convertit a Busquets i a Piqué en dos jugadors a nivell top mundial.
Gràcies per haver plantat cara a la junta de torn i decidir, per exemple, fer els entrenaments a una ciutat esportiva que es moria de fàstic perquè l’havia pensat un altre president.
Gràcies, Pep, per haver elevat el llistó. I per creure (i practicar) un Barça transversal.
Gràcies per donar-ho tot fins a buidar-te pel Barça i gràcies, també, per haver-li fet un Màster de quatre anys a Vilanova.
El teu llegat és molt important:
L’herència és un un Barça esportivament més fort, èticament exemplar i emotivament madur.
2-2 Una altra bestiesa d’Alves fa trontollar el Zamora de Valdés
- S’ha acabat. Segons. A 30 punts del tercer. Amb dos premis individuals – Zamora i Pichichi (i Bota d’or, sobretot), que no consolen perquè encara fa més ràbia marcar més gols que mai, encaixar-ne menys que ningú i no guanyar la Lliga.
- El Zamora de Valdés ha perillat perquè l’absurda expulsió d’Alves ha desactivat l’equip que s’ha quedat amb 10. He pensat, en algun moment, que Guardiola havia de substituir Valdés per Oier. Per sort, no hem fet aquest recurs d’equip petit.
- L’autoexpulsió d’Alves m’ha recordat la de Nagy avui al Palau. Dos mal rotllos, de final de temporada, que no s’estan gestionant bé (i els dos jugadors no hi ajuden). Alves, entre la ballaruca de Vallecas i l’expulsió d’avui, ha fet punts perquè el traspassem. Seria un error que pagaríem car. Continua llegint «2-2 Una altra bestiesa d’Alves fa trontollar el Zamora de Valdés»
4-0 Hat trick d’emocions: l’abraçada amb Messi, la sardana i el passadís final
- El comiat de Guardiola a la banqueta ha tingut, per mi, tres moments impossibles de reprimir l’emoció: l’abraçada de Messi després del gol 50, la sardana dels campions amb el Pep al costat del Tito i el passadís final dels jugadors al creador de tots els prodigis.
- Això últim ha tingut nom de bon restaurant: “El passadís del Pep”.
- Dit això. La temporada no s’ha acabat… Hi ha una final de copa que és importantíssim guanyar-la. Continua llegint «4-0 Hat trick d’emocions: l’abraçada amb Messi, la sardana i el passadís final»